dimarts, 24 de juny del 2014

El tercer home, de Graham Greene.- Lectura


Doncs bé, ja som a dimarts i aquí està, puntual, el post promès. En primer lloc anem a especificar tot el tema corresponent a pàgines, capítols, etc.:

El meu llibre és un volum molt primet corresponent a una Col·lecció de llibres -tots igual de primets- però força bona que es diu "Grandes Autores. Biblioteca de Literatura Universal", que regalava (?) (probablement havies de pagar algun "extra" ara no ho recordo perquè qui ho comprava era el meu sogre) El Periódico i en la que es troben obres ben interessants. Com em feia una mica de mandra fer-li una foto al meu volum, he buscat per Google i així us mostro una mica més com son aquests llibres:


La obra en qüestió té exactament 94 pàgines amb una lletra petitona però sense exagerar. Està ben estructurat tot i es llegeix bé. Va dividit en capítols (numerats però sense títol) en un total de disset, de diferent llargada. Això sí, si un capítol acaba a la pàgina onze, a la mateixa pàgina onze comença el capítol següent (només amb això ja s'estalvien un munt de paper hehehe) Això sí, entre el final d'un i el començament de l'altre hi ha un espai correcte (ni massa junt ni massa separat). En el moment de començar a escriure aquest post jo vaig per la pàgina quaranta que és dins el capítol setè.

Com ja va explicar en MAC al seu post de presentació, ens trobem davant d'un relat que l'autor va escriure per tenir com a base per poder fer un guió cinematogràfic i crec que es nota clarament. Amb això vull dir que no veig grans demostracions de domini de llenguatge (igual són els efectes d'haver llegit en Pla!) però, en canvi, si es troba una ràpida successió de fets. Passen moltes coses i això fa que tinguis ganes de seguir llegint per saber on et portarà cada nou descobriment.

El protagonista és en Rollo Martins (que té un nom ben bonic... ehem). És un escriptor de novel·les barates de "l'Oeste", amb el pseudònim de Buck Dexter. Arriba a Viena (una Viena dividida en quatre parts, cada una sota el control d'un Estat diferent: Estats Units, Rússia, França i Anglaterra) l'any 1948. Un amic seu, Harry Lime, li ha demanat que hi vagi per alguna feina. Quan arriba, va a casa del seu amic i un veí l'assabenta que en Harry és mort. Que ha mort atropellat i que tot just en aquell moment el deuen estar enterrant.

Amb un taxi i sense saber massa com trobar el lloc, en Rollo finalment arriba al cementiri i pot veure el final de la cerimònia. Es queda molt abatut. Però la seva presència no ha passat desapercebuda. L'han vist plorar durant l'enterrament i hi ha qui està molt interessat en saber qui és aquesta persona per la qual en Harry Lime era tan important.

Estic parlant del Coronel Calloway, policia -i narrador del relat- s'apropa a en Rollo Martins i se l'emporta a fer unes copes per mirar de treure-li informació sobre en Harry Lime. Finalment, després d'una llarga conversa, li deixa clar que en Harry Lime estava ficat en alguna cosa bruta.

I ja tenim plantejat l'argument de l'obra: El pobre Rollo, enlloc d'agafar el primer vol i marxar de Viena, decideix quedar-se i investigar pel seu compte si és veritat que en Harry no era tan bona persona i tan bon amic com ell creia.

I les explicacions seguiran a l'interior, en els comentaris, que podran estar plens de spoilers ;-))


Aquest és el post número CENT d'aquest blog tan simpàtic! ;-) FELICITATS, BLOG!!

21 comentaris:

  1. Hem fet el CENT!!!. Felicitats blog silenciós. :-DDD

    Pel que fa al llibre (i com que ja som dimecres ;-D), jo he avançat en aquest dos dies de lectura fins el capítol 10. Coincideixo amb tu en que la història se'ns explica a un ritme trepidant, no li paren de passar coses a en Rollo en la seva descoberta del que feia el seu amic Harry a Viena mentre investiga les circumstàncies de la seva mort.
    Aquests primers capítols serveixen, de totes maneres, per anar presentant els personatges quan en Rollo els va a veure per saber més coses d'en Harry. Al principi, per no saber, no sap (ni nosaltres sabem) quins són els negocis bruts dels que la policia acusa a Harry i que Rollo, defensant la seva amistat, no es vol creure.
    Després d'aquesta "peregrinació" de visites als diferents coneguts d'en Harry, que com he dit serveix per presentar-nos els diferents protagonistes, és el mateix Coronel Calloway qui es torna a trobar amb en Rollo i, aquesta vegada sí, li explica de que acusa al seu amic.
    Però això no passa fins el capítol 10, així que esperaré que hi arribis i ja ho anirem comentant a mesura que tu avancis en la lectura. :-))

    ResponElimina
  2. En aquests moments m'atreveixo a apostar que ja has acabat el llibre!! :-DDD

    És impressionant, ni sortint amb avantatge puc anar per davant teu! :-P

    Doncs bé, resulta que tinc un encàrrec molt maco i molt "ennuvolat" (hehehe és un enigma que es resoldrà abans d'un mes) però en el qual vaig mooooolt més lenta del que pensava i justament ahir a la tarda no vaig poder llegir res, així que ara estic "rabiant" per arribar al capítol 10 i saber de què s'acusa al pobre Harry Lime.

    Mentrestant, per comentar alguna cosa... No et va fer molta gràcia la confusió amb l'altre escriptor, el que fa brodats i filigranes? ;-))))

    ResponElimina
  3. Aclariment: Com, tot i que no he dit pràcticament res, donat que la teva capacitat investigadora-deductiva és infinitament superior a la normal (encara que vagis a dormir d'hora hehehehe), si us plau, si dedueixes alguna cosa sobre l'enigma de l'ennuvolament, no diguis res en públic (a cap blog) (sí pots dir-ho per mail) perquè és una cosa que no és meva i he de mantenir una mica el secret :-DDDD

    ResponElimina
  4. Has de reconèixer que, si no llegeixes, és fàcil que t'atrapin en la lectura per molt avantatge que portis. :-DD

    I sí, hauries guanyat l'aposta perquè efectivament ahir vaig acabar els últims capítols que em quedaven de la novel·la. He de dir que encara que no m'ha desagradat, ben al contrari, tampoc m'ha acabat de fer el pes. L'he trobat poca cosa, suposo que no es podia encabir una història més "potent" en tan poques pàgines. Ara tinc ganes de veure la pel·lícula, però me la guardo pel cap de setmana. Trobo que li escau una sessió de cinema del diumenge a la tarda. :-))

    Això sí, el llibre té més d'un detall a destacar i ja n'anirem parlant. Un d'ells és aquesta confusió que cites i que al principi no sembla que tingui gaire sentit però que fa gràcia. No et dic que al final si que en tingui de sentit però si que t'avanço que les últimes línies de la novel·la ens la tornen a recordar i que acabes el llibre amb un somriure als llavis. Ho deixo aquí, espero que havent-te augmentat una mica aquesta "ràbia" per seguir llegint. ;-)

    ResponElimina
  5. I pel que fa a l'enigma de l'ennuvolament, no pateixis que serè una tomba. ;-)

    (Més que res perquè no tinc ni idea de què va :-DDD)

    ResponElimina
  6. Ja t'has tornat a endollar el xip cerebral de "lectura-directa"!!... Així no hi ha qui pugui amb tu! :-P

    També em fa gràcia el del "bisoñé" :-DDD

    Pistes per l'enigma ennuvolat en aquest post:
    http://elmespetito.blogspot.com.es/2014/06/ja-sha-acabat-lestiu.html#comment-form

    I ja prou hehehehehe

    ResponElimina
  7. Moltes coses han passat des del meu darrer comentari en aquest blog silenciós ;-)

    En primer lloc, em vaig adonar que, degut a voler llegir ràpid -ehem- estava confonent dos personatges i m'havia fet un embolic, així que -abusant de la paciència d'en MAC, que el faran sant- vaig decidir tornar a començar la lectura.

    El cap de setmana passat (incloent dilluns, que aquí a Reus era festiu) va ser molt productiu i vaig arribar fins al capítol onzè, inclòs, amb la qual cosa he arribat ja a un dels moments més importants del llibre :-))

    Però després, malauradament, (i no m'agrada parlar d'aquests temes, però en aquest cas és la realitat) em va agafar un brot de dolor d'aquells que et treuen les ganes de tot i ja no vaig llegir més. Avui em trobo millor (dopada, clar) i, després de dinar, vindré a fer un comentari com cal ;-))

    ResponElimina
  8. Em sap greu que el motiu de l'aturada lectora sigui aquest que expliques i no una comanda de la botigueta, per exemple.
    Ja saps que aquí no ens fa còrrer ningú ni tenim cap termini preestablert, així que quan puguis ja aniràs avançant i n'anirem parlant. :-)

    ResponElimina
  9. Ai, fill meu, les comandes de la botigueta són ben escasses (faig més coses per regalar que per vendre)... però sí, la causa hauria estat molt millor, tant per la meva butxaca com pel meu estat d'ànim :-))

    Bé doncs... anem a comentar ;-))

    Capítol 9
    DUES COSES:

    a).- Quin nen més angoixant aquell, el HANSEL, el que ha estat espiant a la casa on han mort el veí d'en HARRY LIME!... amb el seu "Papá, papá!" i el pare, tan morbós per deixar al nen veure tot això... ufff

    b).- Kafkiana la festa a "Benjamin Dexter"... però li vaig trobar la seva gràcia :-)
    Imagino que els pobres convidats estaven tan convençuts que tenien davant seu l'altre escriptor que s'empassen les respostes evasives i estranyes del pobre ROLLO :-))
    Ara bé. Ningú coneixia com era l'altre escriptor físicament??


    CAPÍTOL 10

    Aquí ens assabentem del què feia en HARRY, tot i que, de fet, ja ho sabíem, doncs el propi GREENE ens ho ha explicat a la introducció (Gràcies, Graham!!) vull dir que ell mateix ens parla del tema de la Penicilina. El que ja no sabia era la qüestió de les adulteracions. Això ho fa molt, molt més greu. I trist. S'ha de ser molt dolent per canviar medicament per sorra...

    CAPÍTOL 11

    I aquí passa una altre cosa que ja sabíem que passaria :-))
    En ROLLO creu haver vist en HARRY. Era evident que en HARRY havia d'estar viu doncs també ens ho diu el Sr. GREENE a la introducció (Gràcies de nou, Graham!) quan ens comenta que ja temps abans havia escrit aquesta frase: "Había dado mi último adiós a Harry hacía una semana cuando depositaban su ataúd en la helada tierra de febrero, de manera que no me lo creí cuando le vi pasar por el Strand, sin un gesto de reconocimiento, entre una muchedumbre de desconocidos"...

    Per tant, és ARA que començarem a gaudir bé del relat... és ARA que haurem de descobrir què ha passat. Com s'ho han fet per colar aquesta mort fingida, on s'ha amagat, qui era el tercer home i com acaba tota la història...

    De 94 pàgines, vaig per la 70 :-)

    Per cert... estic segura que la pel·lícula m'agradaria molt... ehem... :-DDD

    ResponElimina
  10. Comentem doncs. ;-))

    CAPÍTOL 9
    En Hansel és el típic nen al que li donaries un calvot. No ho fas perquè no s'ha de fer, però de merèixer-se'l, se'l mereix. :-D
    Tota la història Martins/Dexter no té gaire sentit, més enllà de donar al protagonista l'excusa per poder quedar-se a Viena, però tens raó que té el seu punt graciós suposo que volgudament buscat per l'autor. Per cert, aquestes dues escenes no són ben bé iguals a la pel·lícula. No te'n dic res per si et decideixes a veure-la.

    CAPÍTOL 10
    Potser Mr. Greene va pensar que tothom hauria vist abans la pel·lícula i que ja sabria aquestes coses que explica a la introducció però certament es carrega la sorpresa en aquests dos punts claus que cites i és un error.
    El tema de l'adulteració del medicament fa que el delicte sigui realment fastigós. És un bon xoc per en Rollo que fins aquell moment confiava a ulls clucs en el seu amic. Com dius, és molt trist que la gent arribi a aquests extrems per "augmentar els beneficis" sense que els importi el mal que fan. En aquest sentit al capítol 14 hi ha una conversa dalt de la Gran Roda (aquella "noria" que surt a la portada del llibre) que em va colpir, però ja en parlarem quan hi arribis.

    CAPITOL 11
    Sí, ja ho sabíem i jo afegiria que l'esperàvem aquesta aparició d'en Harry. I no només per la introducció de l'autor sinó perquè havia de sortir l'Orson Welles, que ja l'havíem vist als títols de crèdit. :-DD
    Com dius s'apropa el desenllaç, aquestes 24 pàgines que et falten poden donar encara força suc. :-))

    No sé si la pel·lícula t'agradaria molt, però a mi em sembla que no et desagradaria. Si més no, és interessant veure-la per descobrir els canvis respecte a la novel·la. ;-)

    ResponElimina
  11. Llibre acabat!!

    Al llarg del dia d'avui, comentari...

    Mantingui'n-se a l'espera... :-DDDDD

    ResponElimina
  12. Finalment, diumenge passat, en la fresqueta del Viena i prenent un cafè americà amb gel (sí, cafè americà = aigualit + gel = més aigualit hehe... però més llarg) que, malgrat algú pugui pensar el contrari és una beguda força bona i refrescant, molt millor que els set o vuit succedanis de cafè que es pren el pobre Rollo esperant que en Harry es presenti el darrer dia... per cert, que jo buscava la fresqueta del Viena, però ell era a Viena i estava gelat... i...

    mmmm... deia que...

    finalment, diumenge passat vaig acabar aquest relat-novel·la del qual només coneixia la música -que, per cert, m'agrada molt- i bé... no sé quina nota posar-li :-)

    Com a obra de misteri, novel·la negra... si no fos pels spoilers del propi autor al pròleg (n'hi ha per enfadar-se, a mi aquestes coses em fan molta ràbia) diria que està prou bé. En un relat o novel·la molt curteta aconsegueix fer una història interessant (cap obra mestra) . El que passa és que no sé com de més o de menys m'hauria agradat si no hagués sabut gairebé tot el que passaria. Suposo que m'hauria agradat més o, millor dit, que m'hauria entretingut més.

    En MAC deia l'altre dia que al Capítol 14 hi havia una conversa molt important... i és cert. Aquella conversa va fer que el personatge d'en HARRY LIME em decebés totalment. En tot moment jo havia mantingut l'esperança que en Harry seria innocent o, potser, que seria culpable de quelcom menys important -res relacionat amb medicaments- però quan veus que el tio accepta amb aquella indiferència el fet que les seves activitats han pogut causar morts i seqüel·les terribles, i que tant se li en dóna (això de "tant se li en dóna" no sé si s'escriu així, però jo parlo així i no trobo altre forma d'expressar-ho) fa que el personatge et resulti repulsiu.

    Llavors resulta estrany que un ésser repulsiu hagi estat, durant mitja vida, "l'heroi" del pobre ROLLO, però... bé... suposo que mai s'havien trobat en situacions extremes (de fet, queda clar que, per escapolir-se de problemes, en LIME no patia gens si en ROLLO carregava amb les culpes)

    Però el que em resulta menys creïble és l'escena final en la que en ROLLO marxa amb "la noia"... Eeeeeinngg???
    Però aquesta noia no estava súper enamorada d'en Harry i no volia saber res d'en Rollo? I no sap que ha estat aquest qui ha mort en Harry?... No els hi veig futur, la veritat :-)

    Conclusió: M'agrada haver-la llegit. Moltes vegades em quedo amb aquesta sensació encara que l'obra en sí no m'hagi entusiasmat. Aquest podríem dir que és un d'aquests casos...

    ResponElimina
  13. Coincidim en la conclusió. Ja vaig dir que sense que m'hagués desagradat tampoc no em va acabar de fer el pes. I potser tens raó que la causa és que sabíem per avançat aquests punts prou importants de la trama i això fa que la història perdi part de l'interès.

    Per això vaig destacar la conversa de Rollo i Harry dalt de la Gran Roda, on aquest últim es mostra davant del seu amic tal com és de veritat. Vaig trobar molt forta aquella situació on li cau la bena dels ulls a Rollo, que fins aquell moment havia confiat amb el seu amic i aleshores descobreix la falta de sentiments i l'egoisme extrem d'aquell personatge que només pensa en els seus guanys sense importar-li el mal que fa, als desconeguts als que se'ls ha administrat la seva penicil·lina adulterada i també al seu amic.

    El final amb la mort d'en Harry dins les clavegueres no em va sorprendre, ni tampoc que aquesta mort fos a mans dels seu amic, podríem dir que és el que tocava.
    En canvi tens raó que el fet que després de l'enterrament marxi de bracet amb la noia, no quadra tant. Veus, aquesta és una altra cosa que en la pel·lícula és un pèl diferent i m'atreviria a dir que millor. ;-)

    PS: Jo diria que "tant se li'n dóna" és una expressió ben correcta en català. :-)

    ResponElimina
  14. Bé doncs, ja en tenim un de nou "a la saca"!! :-)) (em quedo amb l'intriga dels canvis relat/pel·lícula... ehem...) :-DDD

    Quina pallissa li ha clavat Alemanya a Brasil, mare meva! Els han trepitjat literalment... A veure demà l'altre semi-final.

    Ara toca decidir quan començar el proper llibre: Les memòries del Dr. Broggi, però d'això ja en parlarem demà (o avui hehehe)

    ResponElimina
  15. Sí, un altre més. Com diu el refrany: "De mica en mica, s'omple la pica; de gota en gota, s'omple la bóta i de llibre en llibre, s'omple la llista de llibres llegits del blog silenciós". Reconec que aquesta part final no és gaire coneguda, però només perquè la gent prefereix els refranys més curtets. :-)))

    Mira ara que ho dius, el Brasil també hauria preferit un resultat més "curtet". :-DDDD

    T'envio un mail i decidim quin serà el proper llibre i quan el llegirem. :-)

    ResponElimina
  16. Si el seguim citant, potser aconseguirem que aquest fragment de refrany també sigui conegut :-DDD

    Mail llegit i contestat! ;-))

    ResponElimina
  17. eeeep primer de tot encara que tard felicitats al blog ! segon ara ja estem acabant juliol i recordo Assumpta que vam endarrerir la meva possible participació al juliol, la veritat és que apart de llegir llibres pendents estic fent un curs de competències emocionals del professorat que acabo a l'agost no se´....si de cas puc fer algun post sobre les lectures que ja he fet aquí?

    ResponElimina
  18. ELFRIIIIIIIIIIII quina alegria tan gran veure't per aquest blog que també és teu!! :-)))

    Sí, tant en MAC com jo recordàvem que havíem dit d'esperar a llegir la biografia del Dr.BROGGI a que tu t'hi poguessis afegir. Com no n'havíem tornat a parlar, i davant del dubte, vàrem decidir canviar l'ordre de les lectures.

    Així doncs, com la situació de crisi econòmica no ens permet fer vacances reals, hem decidit fer-ne unes de fantàstiques virtuals... per tant, ben aviat començarem LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES de Juli Verne...

    T'hi apuntes? :-))))

    L'hem triat precisament pel que suposa de desenfadat, entretingut, i aventurer per aquestes dates. Si tens feina a llegir llibres dels teus complicats, fins i tot podries anar alternant les lectures, ja que aquest no et despistaria gens dels de la feina, al contrari, et podria ajudar a desconnectar una mica :-))

    Vaaaaaaaaa apunta't, donaaaa!!! :-DD

    D'altre banda, aquest blog és de lectures, bàsicament "compartides", però de lectures sobre tot: així que si vols fer algun post parlant d'algun llibre o llibres que t'hagin agradat (o no hehehe) i vulguis compartir les teves impressions, aconsellar o desaconsellar la seva lectura, també ho pots fer. I tant! És teu! :-)))

    ResponElimina
  19. Per a mi, ELFREELANG, el més important és que en aquest blog no ens creem cap "obligació" que no puguem assumir sense problemes. És veritat que havíem quedat de compartir la lectura de les memòries del Dr. Broggi a partir del 16 de juny però com que les obligacions (aquestes sense cometes perquè són les de veritat) no t'ho han permès no hi ha hagut cap impediment per ajornar-ho per a més endavant (amb l'ASSUMPTA vam decidir que seria dins l'últim trimestre de l'any, així que tenim temps de parlar-ne sense presses).

    Pel que fa a la lectura de "La Volta al món en 80 dies" (que per cert, ASSUMPTA, comencem aquest dilluns 28 o el proper dilluns 4 d'agost?), jo també et convido a apuntar-t'hi, sempre que vegis que no t'ha de resultar cap problema per la treva feina, és clar. I d'igual manera, pel que fa a aquests posts que dius, recomanant (o no) altres lectures. Com t'ha dit l'ASSUMPTA, aquest blog també és teu, així que tu mateixa. :-)

    ResponElimina
  20. MAC, tal com havíem quedat, jo ja he acabat el que llegia de la Mary Higgins Clark i tinc avançadíssim el de relats d'en Pere Calders. Podem començar dilluns que ve perfectament ;-))

    ResponElimina
  21. ASSUMPTA, per mi també perfecte. El post ja el tinc fet i el llibre que tinc ara entre mans, un força curt de relats de l'Asimov, em durarà just fins aquest cap de setmana. :-))

    ResponElimina