dijous, 26 de febrer del 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [II]

Segon bloc de lectura.
05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953



(Fragment d'un documental sobre la família del Tsar)


Continuem la lectura de la novel·la seguint aquesta seqüència temporal que ens imposa l'autor que fa que els capítols que ens expliquen la història més actual vagin retrocedint en el temps mentre que en els altres que ens parlen de la vida als darrers anys de la Rússia dels Tsars, la trama va avançant seguint l'ordre cronològic, diguem-ne, normal. Tenim doncs la sensació d'estar llegint dues novel·les en una, les dues amb el mateix protagonista però amb una trama diferent que provoca el fet que les separin vàries dècades. Una separació que, per altra banda i a mesura que avancem en la lectura, es va fent més petita.

Dels tres capítols del llibre compresos en aquest segon bloc de lectura, n'hi ha dos escrits des del "present". Al primer ("1970"), ens assabentem de la mort d'Arina, la filla de Gueorgui i Zoia en un accident de trànsit i dels sentiments que això provoca en el seus pares:

- És clar que és culpa meva, va dir Zoia. I tu també me la dónes, em consta. Si no ho fas, ets un ximple.
- Jo no et culpo de res -vaig replicar cridant, acostant-m'hi per fer-la girar i mirar-la cara a cara. Se li notava una duresa en l'expressió, una mirada que s'havia ocultat durant molts anys però ara havia reaparegut, des de la mort d'Arina, i em deia què pensava Zoia exactament-. Creus que et faig responsable de la mort de la nostra filla?. Això és de bojos. Jo només et faig responsable d'una cosa: d'haver-li donat la vida.
- Per què em dius això ara? -em va preguntar, revelant en el to de veu que tenia les llàgrimes molt a prop.
- Perquè sempre has tingut aquesta sensació i durant anys i anys ha projectat una ombra sobre les nostres existències. I t'equivoques, Zoia, no te n'adones?. T'equivoques de ple, sentint-te així...

Queda clar que hi ha alguna cosa en el passat d'aquesta parella que encara no coneixem. Segur que ho farem, a mesura que anem llegint. De moment, retrocedim gairebé 20 anys per entrar a l'últim capítol d'aquest bloc ("1953"). En ell, continuem sabent detalls de la vida familiar dels protagonistes a Londres. En destaquen tres: El matrimoni, que ara ronda la cinquantena, passa per un mal moment per una infidelitat que ha comès Zoia. La seva filla de 19 anys els presenta formalment el seu primer xicot. Decideixen comprar el seu primer televisor per seguir en directe els actes de coronació d'Isabel II:

Arina em va demanar que comprés un televisor, per poder veure la coronació de la nova Reina des de casa, si bé d'entrada m'hi resistia, no pas perquè la cerimònia no m'interessés, sinó perquè no li veia la punta, a això de gastar-nos tants diners en un aparell que només faríem servir una vegada.
- L'engegarem cada dia -va insistir ella-. Almenys jo. Sisplau, no podem ser l'única família del carrer que no en té. Em fa vergonya.
- No exageris -li vaig respondre, sacsejant el cap-. Què pretens tu, fet i fet, que ens asseguem cada nit tots tres aquí a mirar una capsa allà al racó i no puguem parlar mai de res?...

1953 - En ocasió de la coronació d'Isabel II, la BBC estrena les emissions en color.

En el capítol central del bloc ("El príncep de Moguilev"), tornem a l'any 1915. En Gueorgui, de 16 anys, fa unes quantes setmanes que és a Sant Petersburg, a la residència dels Tsars on s'encarrega de protegir l'hereu al tron, Alexei d'onze anys. En aquest temps, ha conegut també a la resta de la família imperial i s'ha enamorat de la filla petita, Anastàsia que té 14 anys. Un amor que és correspost, encara que d'amagat.

Alexei Nikolàyevich Romànov           Anastàsia Nikolàyevna Romànova

En Gueorgui com a membre de la Guàrdia de Corps personal del tsarevitx, ha de vigilar constantment a Alexei i la poca diferència d'edat entre tots dos li facilita la feina d'anar sempre junts a tot arreu. Precisament en aquest capítol, se'ns explica el viatge que el Tsar i el seu fill van fer al Quarter General de l'exèrcit rus, Stavka, per donar ànims a les tropes que aleshores lluitaven en plena Primera Guerra Mundial. Aquest viatge fou una realitat històrica i l'autor l'aprofita per explicar-nos un "secret" del tsarevitx que en Gueorgui també descobreix amb sorpresa quan el nen jugant cau d'un arbre i, malgrat que aparentment no ha pres mal, tothom s'excita d'allò més. És la pròpia Tsarina, que s'ha desplaçat expressament a Stavka quan ha sabut de l'accident del seu fill qui revela el misteri explicant-li les conseqüències d'aquella caiguda:

...Els malsons l'esqueixaran, mentre esgaripa de dolor i ens prega a mi o al seu pare que l'ajudem, que li alleugem aquell turment, però nosaltres no hi podem pas fer res. Ens que darem asseguts a l'espona del llit i li parlarem, li agafarem la mà, però no plorarem, perquè no podem demostrar cap debilitat davant el nen. I això durarà qui sap quant. I saps llavors que podria passar també, Gueorgui?
Vaig moure el cap negativament.
- Què? -vaig preguntar.
- Llavors podria ser que es morís -va replicar corglaçada-. Que el meu fill es morís. I que Rússia es quedés sense hereu. I tot perquè tu vas permetre que s'enfilés a un arbre. Ho entens ara?
No sabia pas què dir. El nen era hemofílic; tenia allò que en deien la "malaltia reial", una dolença sobre la qual havia sentit a murmurar els criats però sense donar-hi cap importància. La reina difunta Victòria d'Anglaterra , àvia directa de la Tsarina, n'era portadora, i com que la majoria dels seus fills i filles, néts i nétes, s'havien casat amb prínceps i princeses europeus, la malaltia en qüestió era un secret vergonyós en moltes corts reials. Inclosa la nostra...

Quadre genealògic de la Reina Victòria i transmissió de l'hemofília
als seus descendents de les diverses cases reials europees

23 comentaris:

  1. Bé, ja sóc aquí :-)

    He llegit el post fa hores, però no volia respondre de manera breu perquè tinc molta teca a dir i molts spoilers per fer hehehe

    En primer lloc dir que segueixo gaudint de la lectura. Així, en general, aquests tipus de llibres m'agraden molt. Llibres "on passen coses", on la fantasia ho pot tot i que estan escrits d''una manera que t'enganxen i tens moltes ganes de seguir llegint per veure on arriba tot. Si es confirma el que creus, què passa amb tal o qual personatge, etc.

    Però, dit això, vull afegir que he començat a trobar algunes "errades"... són coses petites però que trobo que no haurien d'existir en un llibre que se suposa escrit, llegit, revisat etc. En primer lloc, l'edat dels personatges. En Gueorgui diu un munt de vegades que entre ell i la seva dona es porten uns dos anys però, després, llegint, trobem llocs en que, calculant les edats, sembla que se'n portin quatre o cinc. Tan costa ajustar això? Mirar ben bé quina edat hem dit que tinc "jo" a la pàgina XXX per, a la pàgina XXX+10 ajustar la d'ella?

    Això per una banda. Per una altre banda, en quant al contingut de la història, em sembla molt absurd que la família imperial agafés un noiet de 16 anys per vigilar constantment al petit Alexei i que NO li expliquin que és hemofílic o, si volen, amb altres paraules... que té una malaltia per la que el més petit cop, caiguda o rascada pot ocasionar-li la mort.

    No estic criticant la idea d'agafar el jove vigilant, no... això em sembla un encert del llibre, i em resulta possible que l'oncle i el pare del xiquet poguessin pensar que "ja que algú ha d'estar constantment amb el petit Zarevitx, al menys que sigui algú amb una edat com poder-li fer una mica de "germà gran" sense ser un "adult" que el controla i el faci sentir sense espai, sense llibertat, vigilat...

    Clar que, suposo que això ve donat pel fet que si en Gueorgui hagués sabut que el nen estava malalt, no li haurien "perdonat" el descuit quan cau de l'arbre... i ves a saber si el pobre hauria acabat com en Kolek... (segueixo)

    ResponElimina
  2. Continuo:

    A la part corresponent a l'any 1953 em va fer riure molt el aquesta frase relativa a la tele "sinó perquè no li veia la punta, a això de gastar-nos tants diners en un aparell que només faríem servir una vegada.... T'imagines això de només fer servir la tele UNA VEGADA? :-DD

    Pel que fa a la infidelitat de la ZOIA, em va deixar absolutament sorpresa. No entenc ben bé el per què... Intueixo com si es volés donar a entendre que ella té una mena de sentit "autodestructiu" i que ho podria haver fet perquè en GUEORGUI la deixés, per "castigar-se" a sí mateixa... No ho sabem. Al menys de moment. Però em va resultar molt estrany.

    Ostres!! Ara anava a posar "a la primera foto que has posat es nota que el petit Alexei fa mala cara, es veu que és un noiet sense salut"... i veig que la foto ha desaparegut i que al seu lloc hi ha un documental que vaig a veure sense més dilació :-P

    (Crec que els fenomens estranys començats al TEU blog s'estenen per la catosfera... No sé pas com acabarà tot això... Fotos que apareixen i desapareixen... ufff)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la continuació del documental, MAC? O és que encara no es pot veure perquè seria SPOILER? :-)))

      Elimina
  3. He de dir que jo no m'hi he fixat en això de les errades en la diferència d'edat però, malgrat això, et dono tota la raó que no hauria de passar una cosa així en un llibre editat i per tant suposadament revisat.

    Pel que fa a no explicar-li a Gueorgui la malaltia d'Alexei vaig pensar el mateix que tu, no té cap lògica. Algú que l'ha de vigilar ha de saber que el nen no pot pujar a un arbre, per exemple. Suposo que l'autor ho fa d'aquesta manera per aprofitar la ignorància del protagonista per explicar-nos a nosaltres la malaltia del tsarevitx.

    Quan vaig llegir això de la televisió, vaig saber que ho havia de destacar al post. :-DD

    Tota la part escrita des del "present" i cap enrere, és la que em costa més de seguir. No perquè no s'entengui, sinó perquè va explicant diverses situacions de la família sense que quedin clars els antecedents. Sembla clar que aquest sentiment autodestructiu i de culpar-se a ella mateixa de Zoia existeix, tant en el fragment que he escollit jo com segurament en la història de la infidelitat però no sabem encara d'on bé tot això.

    He canviat la foto pel vídeo perquè avui m'he dedicat a veure vídeos sobre els Romanov i m'ha semblat que quedava millor que només al imatge. I efectivament només he posat la primera part per no avançar-me a la novel·la. Tot i així, he de dir que la segona part que hi ha a Youtube tampoc està completa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, m'ha fet gràcia quan he tornat a llegir allò de la tele... ai, i el que trigaven a engegar-se, eh? crec que s'havien d'escalfar una mica!

      Molt xulo el vídeo... Tot i que m'ha fet molta llastimeta veure els cinc nens jugant amb un zarevitx molt petitó de tres o quatre anys... i pensar que després els van matar :-( Quina culpa tindrien de res els pobres fills? És tan animal això de la pena de mort...

      En fi, ara a seguir llegint que em fa por que tu ja deus haver acabat i seria trampa, eh? Que tampoc estic anant tan poc a poc :-DDD

      Elimina
    2. No, no. No he acabat. Estic seguint escrupolosament el ritme marcat de 30 pàgines diàries i tinc previst acabar diumenge quan, fent un extra, llegiré les últimes 42. :-DDD

      Sí que fa llàstima que els matessin a tots, la història és plena d'atrocitats potser explicables pel context però difícilment justificables.

      Per cert, FE D'ERRADES: Al meu comentari anterior on diu "d'on bé" ha de dir "d'on ve" i on diu "només al imatge" ha de dir "només la imatge". :-P

      Elimina
    3. Ah, perfecte, així m'agrada que no hagis acabat ;-))

      Ai, no he vist cap de les dues errades que dius... és allò que el cervell ja llegeix el que sap que ha de posar :-)

      Elimina
    4. MAAAAAAAAAAAC!!

      No acabis el llibre!! No llegeixis més! Para! Stop! :-DDD

      Si els càlculs no em fallen, et falten unes 72 pàgines... espera'm!! :-))))

      Aquest vespre jo ja podré fer el post de l'altre bloc... dóna'm un parell de dies perquè t'atrapi i així no acabis abans que jo!! Si us plaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau!! :-)))

      Mentrestant pots començar un altre llibre... o llegir la premsa, o escriure relats d'aquests de "La veritat és allà fora" :-DDD

      Elimina
  4. Els teus càlculs no et fallen. Ahir vaig acabar el capítol 16 ("El viatge a Ekaterinburg") i pensava llegir els quatre últims, seguint el ritme que ja et vaig explicar el primer dia, entre avui i demà.

    En el teu cas, si fins aquest vespre no pots fer el post del tercer bloc, vol dir que estàs acabant el capítol 11 i que per tant te'n falten 5 per atrapar-me, vols dir que els podràs llegir en només "un parell de dies"? i sobretot, vols dir que val la pena que ho facis si a tu t'agrada més llegir a un altre ritme?.

    No m'agrada començar un llibre abans d'acabar-ne un altre, però evidentment no passarà res greu si ho faig una vegada, així que sí que puc començar-ne un de nou i deixar aquests quatre capítols per més endavant (com a màxim una setmana que després he de tornar la novel·la a la biblioteca) si de veritat és tan important, he de confessar que jo no acabo d'entendre el perquè, que aquesta vegada acabem el llibre al mateix temps. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó... és que com no duia gaire retard, doncs em feia il·lusió, per una vegada, no quedar-me endarrerida, però no passa res perquè així sigui :-))

      Deia dos dies perquè el cap de setmana és quan més llegeixo i m'he adonat que aquest llibre el llegeixo molt més ràpid que no pas l'anterior... però bé, de fet, tens raó, més val que no em comprometi a atrapar-te en dos dies, perquè després igual em surt algun inconvenient i si no ho puc fer encara em sentiré malament jo :-P

      Res, res, oblida el que t'he dit (a mi sempre em venen idees rares al cap) i segueix llegint amb normalitat (bé, amb normalitat no, que llavors l'acabaries avui!! hehehe) :-DD

      Elimina
    2. Doncs deixem-ho com estava, que de fet tampoc anem tan "desmarxats" per no poder gaudir del tot d'aquesta lectura compartida. :-))

      Elimina
    3. Sí, sí, més val no embolicar la troca :-DD

      Elimina
    4. MAC!!

      Encara que no aparegui per aquí, tinc el blog sempre present ;-))

      Diumenge passat vaig acabar la lectura del llibre. De fet, el tenia gairebé acabat des de fa una setmana, el volia acabar dilluns o dimarts passat i donar-te una sorpresa, però al final les coses (altres coses) no em van anar com esperava i vaig estar uns dies sense llegir res :-(
      Finalment, el cap de setmana passat el vaig acabar.

      Avui o demà miraria de fer el post. Encara que sigui breu, perquè el que em fa més gràcia és el fet de comentar-.lo "dins"... clar que també puc posar comentaris en el propi post, però em fa por perquè són spoilers i si algú de bona fe entra "de fora" i ho llegeix, li espatllo la lectura...

      Ara he de marxar. Tornaré :-))

      Elimina
  5. Doncs la sorpresa me l'has donat igual. :-P

    M'he quedat força parat quan he llegit que has acabat ja tot el llibre. Quina intenció tens ara, fer un únic post final o publicar el del tercer bloc?. T'ho dic perquè evidentment jo tinc el post del quart bloc preparat i a punt de publicar de fa dies, esperant que tu fessis el del tercer. Però ara trobo, malgrat la feina feta, que seria sobrer publicar-los, no?.

    No t'he dit res tots aquests dies que tu tampoc deies res perquè ja sé per experiència que llegeixes segons les circumstàncies i he suposat que si no apareixies per aquí és simplement perquè no podies avançar en la lectura.

    En fi, no sé. Ja et dic que no m'ho esperava però tampoc no passa res. És millor que m'hagis dit que ja has acabat que no que m'expliquessis que no havies llegit res en aquesta última setmana i mitja.

    Se m'està acudint que potser pels propers llibres seria millor no fer aquests posts intermedis. Jo faig el de presentació de cada llibre i l'últim que acabi de llegir (que generalment ets tu ;-D) que faci un únic post final on comentem el que ens ha semblat la lectura. Menys feina i més tranquil·litat, que és just el que hem de buscar per passar-nos-ho bé. ;-)

    PS. Suposo que això dels spoilers per la gent de bona fe, també ho dius per la manera que tinc jo de fer aquests posts dels blocs de lectura, amb citacions del llibre i potser explicant més del que s'ha d'explicar. Mira una altra raó per no fer-ne més. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      De fet, el que jo volia era no retardar-me gaire i poder, per una vegada, llegir al mateix ritme que tu que, a més, havies agafat una velocitat que era accessible per mi (30 pàgines per dia) amb tota la bona intenció :-)
      Però, tot i així, jo veia que, una vegada més em despenjaria. De totes formes, com sempre dic, els caps de setmana -si no em passa res "raru"- puc llegir unes 50 pàgines per dia... llavors, amb aquest llibre, el que perdia entre setmana ho recuperava els caps de setmana i estava contenta :-))

      El que va passar va ser que, el mateix dia que vaig acabar de llegir el capítol que completava el tercer bloc, tenia molt de temps encara i vaig aprofitar per començar el quart bloc pensant en avançar lectura perquè, quan jo fes el post del tercer bloc, donar-te la sorpresa de dir-te que en dos dies ja podies fer el quart :-)

      Però res, no tenia temps de fer els posts (que, encara que sembli ridícul, jo tardo molt en fer un post) en canvi, anava trobant estonetes per llegir una mica... i al final, aquest cap de setmana passat vaig posar la directa i vaig acabar-lo.

      Nooooooo, no... jo faré el post del tercer bloc :-)) que no em vull perdre el que tu tenies preparat pel quart, que intueixo que fotos interessants, o algun altre vídeo havies trobat i no vull que es perdi :-))

      Ah! Quan dic això dels "spoilers" no em refereixo ben bé als "mini-resums" que fas amb citacions del llibre (jo també ho faig a vegades... i com em fa mandra copiar-ho, hi feia una foto hehehe... ho vaig fer amb el Dr. Broggi i ho he fet amb altres) Em refereixo a comentaris concrets sobre punts molt determinats que, en donar una opinió sobre alguna cosa, poden fer que altres lectors quedin "condicionats"... Per dir-ho ben clar: Tinc una crítica bastant gran que fer... que ja la posaré quan surti el tema, però si la poso al post pot ser que "algú no hi hagués caigut" i si jo ho dic, li "xafo" una mica :-DD

      Pel futur, a mi m'agrada aquest sistema que fem de "posts de lectura"... potser reduir-ne una mica el número?... però jo no els eliminaria del tot. M'agrada anar analitzant el llibre pas a pas. Amb un sol post per llibre quedaria tot molt barrejat...

      El que jo he de fer és mirar d'anar llegint al ritme que toqui (no com una obligació, no) sinó pel plaer de poder anar comentant el llibre a mida que anem trobant les coses :-))

      Ja tà :-P

      Elimina
  6. A mi no em sembla ridícul que tardis molt temps en fer un post, sóc ben conscient de la feina que porten o és que et penses que jo els faig en cinc minuts?. :-DD

    Precisament aquesta feina que porten, que com expliques és el que provoca que malgrat haver avançat en la lectura no hem pogut avançar en els comentaris, és el motiu principal de la meva proposta de deixar de fer-los. Per altra banda, jo penso que això de que amb un sol post els comentaris quedarien molt barrejats, no ha de ser així per força. Vull dir que és una cosa que depèn de nosaltres i de la manera com comentem. Si volem centrar un tema i parlar-ne, ho podem fer tant en un post parcial com en un de total.

    Dit això, també et dic que jo no tinc cap problema en continuar com fins ara si tu t'ho estimes més per tant em sembla bé aparcar aquest possible canvi i deixar-lo com una proposta a la recambra. :-))

    Vaig a comentar el tercer bloc, que he vist que ja l'has publicat. :-)

    PD: Una cosa dels comentaris que fa dies que em ronda pel cap. Si només som tu i jo qui comentem, quin avantatge li veus en això de contestar com a resposta dels meus comentaris en comptes de fer-ho com comentari independent (com aquest)?. No té cap importància i no pretenc que ho canviïs, simplement per saber-ho. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Responent a per què no faig un comentari independent cada vegada, doncs et diré que l'explicació és molt senzilla hehehe... Si estic responent directament coses que tu has dit, doncs utilitzo el format de resposta. Si segueixo dins el mateix post, però vull parlar d'una altre cosa, començo comentari nou... Això és el que intento fer, però com és probable que m'hagi equivocat alguna vegada, doncs potser per això no ho veies clar :-)

      Pel que fa referència a la forma de comentar, a mi m'agrada molt com ho fem, amb diferents posts perquè això permet que tots dos puguem posar fotos, vídeos, etc. que anem trobant i els posts queden molt bonics... hehehe... serà una tonteria però crec que cada llibre que comentem, encara que jo vaig tan "de tard" queda molt ben documentat (per exemple el teu quadre de l'hemofília, la meva foto de l'Ou de Fabergé, que vaig buscar expressament el del tricentenari dels Romanov, els teus vídeos de YouTube...) i, a més, això ho fa diferent d'altres blogs de lectura... I no creguis que només som tu i jo qui entra aquí, eh? Només parlem tu i jo, però aquest petit blog silenciós té més de 1.200 visites mensuals i és un dels meus "mimats" ;-))

      Elimina
  7. Doncs jo, amb el teu permís i malgrat et contesti directament, continuo preferint fent-ho així independentment. Trobo que aquest format "en escala" pot ser útil quan hi ha diverses converses amb diferents interlocutors però quan només parlem dues persones o fins i tot si fóssim més però parlant d'un únic tema no li veig cap avantatge. De totes maneres, ja vaig dir que no tenia més importància i si a tu t'agrada més fer-ho així doncs endavant.

    Com també, endavant amb continuar amb els posts parcials. Això sí, fem-ho perquè ens ve de gust i no pel que diran aquestes 1200 visites, que dius que ens venen a llegir cada mes. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada així :-) però m'és absolutament indiferent si tu ho fas de l'altra forma.

      En quant als posts parcials, si et sóc sincera, tinc la sensació pel que et llegeixo que els tens una mica avorrits i he d'admetre que això és absolutament culpa meva pels meus retards... i em sap greu, perquè t'asseguro que dir "no hi puc fer més" seria una mentida, però el cert és que poca cosa més hi podria fer. Si els posts els anéssim fent a mida de la lectura segur que t'hi sentiries més a gust.

      Fem una cosa? Al proper llibre ho seguim fent per blocs... i, si jo em torno a retardar, doncs ho deixem estar i passem a un post únic, i comentem com sigui :-)

      Ah, jo no penso en "el que diran les visites"... no, no... No m'he explicat bé :-) Jo penso en que, per mi, aquest petit bloc és un dels meus preferits i a mi m'agrada tenir la satisfacció personal que, qualsevol persona que entri, el trobi ben bonic, arreglat, confortable... perquè s'hi trobi a gust, però també perquè jo em pugui sentir contenta de tenir una coseta ben feta :-)

      Elimina
  8. "Avorrit" potser no seria la paraula però he d'admetre que, quan em vas dir que havies acabat el llibre i encara ens quedaven tres posts per publicar, vaig pensar que "malaguanyada la feina" i per això la meva proposta i tot aquest embolic.
    Però ara que ja ha passat una mica de temps i, sobretot, ara que has publicat el tercer post i que l'hem comentat (i que demà comentarem el quart i després el cinquè, sense cap problema malgrat haver acabat el llibre) veig que potser em vaig precipitar. Els posts donen feina, això és cert, però també és cert que ens els treballem i que ens està quedant "una coseta ben feta". I jo també me'n sento orgullós, no en dubtis.

    Així que al proper llibre continuarem fent posts parcials i, si et retardes, continuarem adaptant-nos al ritme que podem seguir i publicarem cada post quan tots dos el puguem comentar. Com fins ara, que (malgrat tot) ho portem força bé, no?. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé!! :-))
      I tant que ho portem bé! Si tenim un blog xulíssim! Amb moltíssima informació sobre cada llibre, amb ampliacions, documentacions... A mi m'encanta aprendre coses quan llegeixo. De fet, amb aquest llibre he après molt d'una part d'història que desconeixia força! :-))

      Elimina
    2. N'estic d'acord, està molt bé ampliar la informació i aprendre coses de cada lectura i, és ben cert que amb els post parcials tan treballats això ho fem i força ben fet (modèstia apart :-D).
      Així que ja veus, jo també ho penso: Ho portem molt bé.. malgrat els rampells que ens agafen de tant en tant. :-DD

      Elimina