dimarts, 19 de maig del 2015

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès.- Tercer bloc de lectura

Com fer-ho per escriure un post sense omplir tot això d'spoilers?

Josep Pous i Pagès

Aquesta magnífica novel·la no té res sobrer. És com una bona recepta de cuina on cada ingredient es troba en la seva justa mesura. A qui li agradin les descripcions, en trobarà, però a qui li molestin que no pateixi, perquè no es fan llargues ni tampoc n'hi ha pas més que les necessàries. A qui li agradi que els personatges quedin ben descrits en quant a les seves característiques com a persones, aquí trobarà uns tipus ben definits, clars i ben explicats. A qui li agradi trobar un narrador que porti el fil conductor de la història, el llegirà; qui s'estimi més els diàlegs gaudirà llegint-ne molts, escrits d'una manera creïble, espontània.

La ciutat de Figueres -que té el seu protagonisme en la història- a principis del s.XX

En Josep Pous i Pagès ens explica una història concreta i avança per ella sense entretenir-se en altres fets a no ser que serveixin per ajudar a entendre el fil principal. Això fa que el llibre sigui molt àgil de llegir i que "enganxi" força. Fins ara, només he dit qualitats però, de moment, hi he trobat un petit -molt petit- defecte i és en un dels personatges protagonistes d'aquest tercer bloc: En Martí Pujades, l'oncle Martí (oncle d'en Jordi, germà de la seva mare). Aquest és un personatge positiu, però la descripció de la seva vida, de tot el que ha passat i fet em va semblar una mica massa exagerada. Vaig tenir la sensació d'estar llegint una novel·la de "cavalleries"... no vull ni pensar en la quantitat de morts que deu portar a la seva esquena, aquest "bon home"...

Gravat de la Segona Guerra carlina

En aquest tercer bloc veurem en Jordi arribar als seus vint-i-cinc anys. El què està passant a la seva vida ho posarem als comentaris...


6 comentaris:

  1. Coincideixo amb els elogis. Ho expliques molt bé, és una història que enganxa perquè es fa molt interessant i perquè, com bé dius, "no hi sobra res". Potser tens raó que la biografia "guerrera" de l'oncle Martí és una mica (o força) exagerada però suposo que és la manera d'explicar el fet que l'home visqui allunyat i sense contactes amb la família, cosa que li va molt bé a en Jordi.

    M'ha agradat com has plantejat el post (molt bona la postal de Figueres). De fet aquest dubte que planteges a la pregunta inicial és el mateix que tinc jo. Sóc conscient que és molt difícil explicar res de la trama sense carregar-se la història, per tant ja et dic ara que tampoc ho provaré. No he fet encara el següent post que em toca a mi (reconec que esperava a veure que feies tu :-D) però em sembla que tindrà moltes més imatges que text (sort que vaig trobar aquell "filó" que ja em va solucionar el primer post :-D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, MAC, que ahir vaig anar tot el dia amb un bon embolic d'horaris i gairebé no vaig poder fer feina als blogs!! :-))

      Doncs si vols fer el post una mica així, "explicant poca cosa" i posant més imatges, a mi ja m'agrada, que els spoilers els podem posar aquí dins...

      I a això vaig... Em va semblar brutal, però totalment encertada per ensenyar-nos quin tipus de personatge és en Mateu, aquella escena en que, després de dir que prohibeix a tothom considerar en Jordi com de la família per haver abandonat el seminari, es queda tan ample i comença a resar el Rosari. No es podria haver trobat millor exemple per il·lustrar la hipocresia.

      Com em passa gairebé amb tots els llibres, jo visualitzo tot el que llegeixo... i vaig veure tan clara l'escena: família i servents amb el cap cot mentre el dictador inhumà aquest està negant el seu propi fill per, acte seguit, repetir com a mínim cinc vegades -suposant que només es digués una part del Rosari- allò de "perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors".

      D'altra banda tenim l'exemple oposat, que és l'oncle Martí... però aquí crec que l'autor s'ha passat bastant. No sé si va rellegir bé tot el que havia escrit, però l'arriba a presentar com a algú despietat... Tantes morts no m'agraden.

      Elimina
  2. No hi pateixis, jo tampoc he avançat gens amb el meu post. Tant que m'agrada fer-los de seguida que acabo de llegir la part que correspon i aquesta vegada no veig com posar-m'hi. Però alguna cosa faré, no pateixis. Recorda avisar-me quan el pugui publicar. :-)

    L'actitud del pare és tan despòtica que fa por i tot, d'una incomprensió total davant els precs del fill, de la seva dona, del capellà del poble... Ell és l'amo, s'ha de fer el que ell diu i prou, sense importar les opinions i, sobretot, els sentiments dels altres. No em vaig adonar d'aquest detall del rosari perquè no el tinc tant al cap com tu, però tal com ho expliques no puc més que donar-te la raó, l'autor encerta totalment la manera de deixar constància de la hipocresia d'aquest home. És una mala persona, malgrat compleix les normes.

    Just al revés de l'oncle Martí que és un bon home, malgrat el seu passat ple de sang encegat per una venjança. Ja et vaig dir que en pensava, crec que és la manera d'explicar el fet de que no el pugui veure ningú de la família i per tant és l'únic a qui pot acudir en Jordi però et dono la raó que potser l'autor en va fer un gra massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que l'autor va per feina. No hi ha històries paral·leles, no es pot "resumir"... tot és important i qualsevol cosa que es deixi entreveure al post, segur que és molt important en l'argument.

      En tot cas, encara que no es conegui el "mecanisme" del Rosari, sí que queda clar que el tio acaba de repudiar a son fill i es posa a pregar. És un home dolent. Molt dolent. No estima ningú. Ni als fills ni a la dona, ni té amics... res.

      I, parlant de la dona... mare meva, ja l'espavilaria jo una mica!! Però bé, d'això encara en parlarem més al proper capítol... i, per cert, pots fer el post quan vulguis (avui encara no, deixem sempre un parell o tres de dies cada post) però si vols, demà o divendres, per mi perfecte... i si necessites més temps, perquè posar-se a buscar bé les fotos (encara que un hagi descobert un "filó" hehehe) requereix temps, eh? doncs estigues el que necessitis que ja saps que jo mai tinc pressa ;-)))

      Elimina
    2. Acabo d'enllestir el meu post. Ahir al vespre em va venir una idea de com poder encarar-lo i he de dir que n'he quedat força satisfet. M'ha sortit un post força llarg (potser massa), amb diverses citacions (fins i tot n'hi ha una teva :-D), amb alguna imatge (i també un vídeo) però sense fer servir cap fotografia d'aquell "filó" que vaig trobar pel post anterior i sense concretar gens en l'argument, que com dius és difícil no fer spoilers importants quan parles d'aquesta obra.

      Em dius que per tu perfecte si el publico "demà o divendres". Tenint en compte que això ho vas escriure ahir dijous i que per tant demà = divendres, entenc que vols que ho publiqui avui sí o sí. :-DDD

      Què et sembla si el programo per aquesta tarda, per allà a les 3 va bé?. :-)

      Elimina
    3. Així m'agrada, MAC, que entenguis bé les meves indirectes sobre les dates de publicació :-DDDD

      De fet, no sé mai de forma exacta el dia en que visc :-P

      Ja estic impacient per veure el post!!! ;-)))

      Elimina