dilluns, 8 d’agost del 2016

La guerra dels mons (H. G. Wells) [Presentació]

Primera edició (1898)

Comencem ara i aquí la lectura conjunta de "LA GUERRA DELS MONS", una obra escrita per l'escriptor anglès H. G. Wells (1866 - 1946) publicada per primera vegada en forma de llibre, el que veiem encapçalant aquest post, l'any 1898 per l'editorial de William Heinemann de Londres però que prèviament ja havia aparegut com una sèrie de nou capítols a "Pearson's Magazine" entre els mesos d'abril a desembre de 1897.


Aquesta novel·la és un clàssic de la literatura de ciència-ficció que conté la primera descripció coneguda d'una invasió extraterrestre de la Terra, per això ha servit de base a les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea que han omplert milers de pàgines dels llibres d'aquest gènere de tots els temps.

La mateixa obra de Wells ha estat també profusament versionada, havent-se'n fet adaptacions per cinema, ràdio, televisió, còmics, videojocs...

Pel que fa al cinema en destaquen dues versions. La primera va ser dirigida el 1953 per Byron Haskin i la segona, més recent, la va dirigir Steven Spielberg l'any 2005. Aquest vídeo de Youtube les compara:



Però sens dubte, les adaptacions que han tingut més repercussió són les que s'han fet per a la ràdio. En destaquem també dues:

Comencem amb la que va tenir conseqüències més tràgiques. El dissabte 12 de febrer de 1949 l'emissora equatoriana "Radio Quito" va informar d'un suposat atac extraterrestre i d'un núvol de gas tòxic que s'apropava a la capital. El pànic s'estengué entre els oients que, quan van descobrir que es tractava només d'un ràdio-teatre basat en una novel·la de ciència-ficció, van entrar en còlera i van incendiar l'edifici de la ràdio. La policia, ofesa també per la "broma", no va prestar cap ajuda i cinc persones van morir entre les flames. L'emissió es va interrompre només uns 20 minuts després de començar però en va haver prou per causar aquests aldarulls i més d'un suïcidi.

L'altra adaptació radiofònica de la novel·la que hem de comentar és la primera i la més coneguda. Ens referim, evidentment, a la que havia fet Orson Welles (1915-1985) gairebé una dècada abans. El 30 d'octubre de 1938, la nit de Halloween, Welles i els components del Mercury Theatre van radiar per l'emissora nord-americana CBS un guió basat en aquest llibre. En forma de noticiari, els oients van poder escoltar durant una hora com havien caigut uns meteorits dels quals sortien unes naus marcianes que derrotaven l'exercit americà, impotent davant uns suposats "raigs de calor" i "núvols de gasos verinosos". Al principi del programa es va explicar que es tractava d'una dramatització de l'obra de H. G. Wells però això no va evitar que es creés una alarma general a tot el país perquè molta gent es va creure que la suposada invasió alienígena era ben real.

Aquest altre vídeo, conté la versió completa d'aquell guió traduït a l'espanyol en ocasió del 70è aniversari de la primera emissió:



Tornant a l'obra literària, dir que la novel·la està dividida en dos llibres que tenen 17 i 10 capítols respectivament. Pel que fa al nombre de pàgines, resulta que el Llibre Primer ocupa aproximadament el doble d'espai que el Llibre Segon. Això ens permet respectar la divisió feta per l'autor i repartir-nos la lectura en tres blocs de la següent manera (cada color representa un bloc de lectura):

ÍNDEX

LLIBRE PRIMER - La vinguda dels marcians
1.- La vigília de la guerra
2.- L'estrella fugaç
3.- Als terrenys comunals de Horsell
4.- La tapa del cilindre es desenrosca
5.- El raig calorífic
6.- El raig calorífic a la carretera de Chobham
7.- Com vaig arribar a casa meva
8.- Divendres a la nit
9.- La lluita comença
10.- Sota la tempesta
11.- A la finestra


12.- El que jo vaig veure de la destrucció de Weybridge i Shepperton
13.- Com vaig ensopegar-me amb el vicari
14.- A Londres
15.- El que havia succeït a Surrey
16.- La fugida de Londres
17.- El "fill del tro"


LLIBRE SEGON - La terra sota el domini dels marcians
1.- Sota els peus
2.- El que vam veure des de la casa arruïnada
3.- Els dies d'empresonament
4.- La mort del vicari
5.- La quietud
6.- La feina de quinze dies
7.- L'home del pujol de Putney
8.- Londres mort
9.- Ruïnes
10.- Epíleg


Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

5 comentaris:

  1. Magnífica presentació de l'obra!! Cada vegada dic el mateix però és que és una meravella veure com prepares aquests posts introductoris que, si algú tingués un dubte sobre la lectura, li passaria immediatament amb tot aquest material tan llaminer que poses: Dibuixos antics, fragments de pel·lícules (aquesta comparació és molt bona! jo, que de cinema no hi entenc gens, no sabia pas que Spielberg n'havia fet una adaptació) i aquests fets de les ràdios... sabia el què havia passat amb l'emissió de l'adaptació d'Orson Welles però no tenia ni idea del cas de Ràdio Quito (què bèstia és la gent)

    He començat a escoltar uns minuts de l'adaptació radiofònica en castellà, presentada per Luis del Olmo, però ho he deixat per quan acabi el llibre (per cert, que encara tinc pendent de veure l'avar!!)... tota la resta de material ja l'he gaudit en una estona ben interessant ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueixo aquí (ja saps el meu temor de que l'ordinador em faci una mala passada i perdi tot el que tinc escrit fins al moment).

      Com vàrem quedar, aquesta passada setmana jo estava llegint (re-llegint) un llibre de Dame Agatha i, quan el vaig acabar ja vaig començar amb aquest sabent, com sabia, que seria la nostra propera lectura conjunta. Mirant de no avançar massa però si tenint algun capítol llegit perquè així, com tu sempre vas molt més ràpid que jo, arribaria un moment en que estaríem llegint el mateix! ;-)))

      Tinc un petit problema... bé, és petit però empipador...i és que la meva traducció crec que es feta per un sudamericà i, amb tots els meus respectes, això es nota... ja em vaig acostumant (gràcies a haver vist fa molts anys alguns "culebrones") a que "pararse sobre sus patas" es "aixecar-se sobre les potes" no "aturar-se"... i coses així.

      En tot cas vaig exactament pel punt on has fet la primera separació!! ;-) O sigui que demà mateix podria fer el primer post hehehe... el meu llibre té 201 pàgs i això és la seixanta i escaig :-DD

      M'apunto voluntària, i tant!!... deixem aquesta brillant presentació uns tres dies i dijous faig el post. Què et sembla?

      Ara tu no et llegeixis el llibre en una nit, eh? A veure si vindran els marcians i s'empiparan si no els dediques uns quants dies!! :-DD

      Som-hi, doncs!! Endavant!!

      Elimina
  2. Quan em poso a fer els posts de presentació dels llibres ho faig sense cap idea prefixada i simplement començo fent una recerca general d'informació amb l'ajuda de Mr. Google. És aquesta primera informació la que em porta a avançar cap un cantó o cap a un altre per acabar d'enllestir el post.

    En aquest cas, igual que tu dius, tenia ben clar que havia de parlar de la transmissió radiofònica d'Orson Welles però quan vaig trobar aquests altres fets més tràgics que van passar a l'Equador (que jo també desconeixia) vaig pensar que els havia de citar. Com també havia de dir (una altra sorpresa per a mi) que la primera edició de l'obra va ser per capítols en una revista. En vaig alegrar de poder trobar unes fotos d'aquells exemplars de 1897. :-)

    Les pel·lícules si que les coneixia i les he vist totes dues. La que recordo més bé és l'última, la de l'Spielberg i en Tom Cruise, que és força entretinguda però diria que no gaire fidel a l'original. Si més no, segur que per l'època no ho és perquè la pel·lícula passa en l'actualitat. ;-)

    Tornant al guió radiofònic de Welles, jo tampoc he escoltat sencer el vídeo que he enllaçat. El que he fet és descarregar-me només l'àudio i gravar-lo en un llapis de memòria per escoltar-lo un dia d'aquests (bé, segurament serà una nit :-D) de seguida que acabi el llibre, això si.

    Em sembla perfecte que ja puguis fer el primer post a finals d'aquesta setmana. Jo el començo a llegir aquest vespre i tinc calculat que em durarà uns cinc dies tot sencer i, per tant, entre demà i passat demà ja hauré llegit la part que toca a aquest primer post. :-))

    Ah, i ja veig que a més de llegir-lo, el llibre també et servirà per aprendre nous idiomes. :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una idea genial això de guardar-se l'audio de l'emissió per poder-lo escoltar... hehehe et sentiràs com es va sentir aquella gent... Quina por! :-DDD

      Ja m'explicaràs que vol dir "campo comunal"... qui són los "húsares"... la de estar "parado" ja la sé :-)))

      Elimina
  3. Sí, la idea és aquesta. Escoltar-lo com si ho emetessin per la ràdio i comprovar si fa tanta por. Suposo que en el meu cas serà que no perquè ja sabré abans de començar que no és una emissió real i clar no serà el mateix. Ja t'ho explicaré però això no serà fins que acabem el llibre. ;-)

    Bé, justament aquestes expressions que cites no són gens diferents a la versió que llegeixo jo. En català, aquests termes queden com "terrenys comunals" i "hússars", cosa que no et deu ajudar gaire a saber que són. ;-))
    Ja que m'ho demanes, t'ho explico jo. Els "terrenys comunals" eren unes terres propietat d'un ajuntament i destinades a l'ús col·lectiu dels habitants d'aquell poble. Eren les terres públiques on podien, per exemple, portar a pasturar els ramats els pagesos que no en tenien de privades. Un hússar era, copio del diccionari, un membre d'un cos de soldats de cavalleria lleugera. :-)

    Parlant de la novel·la, t'he de dir que m'està agradant força i que ja he acabat el Llibre Primer. Això vol dir que quan tingui una estona ja em posaré a fer el post del segon bloc i que tu ja pots publicar quan vulguis el del primer. :-)

    ResponElimina