dilluns, 10 d’abril del 2017

Emma (Jane Austen) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols: 19 a 36


Coberta Edició 1898.
Il·lustrada per C. E. Brock

Escric aquest segon post de lectura dedicat als capítols centrals de la novel·la "EMMA" de Jane Austen quan ja he acabat de llegir tot el llibre i he de dir que no m'ha decebut perquè al post de presentació ja s'intuïa per on aniria la cosa però que potser sí que m'esperava alguna cosa més.
M'explico. En aquell post previ a la lectura vaig escriure que "el text ... es tracta sobretot d'una minuciosa descripció d'una petita ciutat de províncies on no passa gaire cosa més que els esdeveniments de la vida quotidiana d'aquella comunitat" i, certament, això (i gairebé res més) és el que trobem quan llegim el llibre. Les parts del misteri detectivesc i de les endevinalles, que també ens 'prometien' en la presentació tenen, al meu parer, una importància mínima en el desenvolupament de la novel·la.

I això és encara més palès en els capítols que em toca comentar en aquest post doncs, en aquesta part del llibre, no hi surt cap endevinalla ni cap d'aquests "elements de la novel·la gòtica" de que ens parlaven en aquell post de presentació. En aquests capítols concrets, la història continua només relatant la vida dels protagonistes dedicats, gairebé exclusivament, a fer-se mútues visites de cortesia, preparar balls i altres ocupacions similars.
Vol dir això que és una lectura poc interessant?. Doncs a mitges, perquè malgrat que l'interès del què se'ns explica és limitat (almenys per a mi), la manera com s'explica no es fa excessivament pesada. El llibre es llegeix amb facilitat i, si més no, serveix per conèixer com era la vida de la classe alta de províncies a l'Anglaterra de principis del segle XIX.

Per explicar, de forma telegràfica, el que passa concretament en aquests capítols del segon volum de l'obra on s'incorporen nous personatges als principals (tals com Frank Churchill, Jane Fairfax o Mrs. Elton)  ho faré mitjançant un recull d'il·lustracions vuitcentistes que C. E. BROCK va fer per algunes de les primeres edicions de la novel·la. Són unes delicioses aquarel·les i uns genials dibuixos acolorits, tota una joia que podem veure al complet, junt a la versió original del text, en aquesta web i dels que a continuació enllaço (des d'aquí) els corresponents a aquesta segona part del llibre (capítols 19 a 36):

Capítol 19: Emma i Harriet visiten Mrs. i Miss Bates, que han rebut una inesperada carta de Jane Fairfax.
Capítol 21: Harriet es troba a Mr. Martin mentre compra a la botiga de Mr. Ford.
Capítol 24: Frank i Emma estan molt bé junts i parlen sobre Miss Fairfax.Capítol 26: Festa a casa dels Cole. A Jane Fairfax li han regalat un piano.
Capítol 28: Tothom va a casa dels Bates.
Capítol 29: Mrs. Weston vol organitzar un ball.Capítol 32: Mr. Elton presenta la seva muller. Emma opina que va elegantment vestida.

Els capítols que falten són els que no porten incorporada cap il·lustració i són els següents:
Capítol 20.- Coneixem la història de Jane Fairfax i alguna cosa més sobre Frank Churchill.
Capítol 22.- Mr. Elton torna a Highbury amb la notícia de la seva futura esposa.
Capítol 23.- Harriet visita els Martin. Frank Churchill, finalment, apareix.
Capítol 25.- Frank va a Londres per fer-se tallar els cabells. S'organitza una nit de festa a casa dels Cole.
Capítol 27.- Emma i Harriet parlen sobre la festa i visiten Miss Bates i Mrs. Weston
Capítol 30.- La tia de Frank emmalalteix, el ball s'ha de posposar.
Capítol 31.- Emma i l'amor.
Capítol 33.- Mrs. Elton té un projecte per a Jane. Emma i Mrs. Weston examinen les perspectives matrimonials de Mr. Knightley.
Capítol 34.- Emma ofereix un sopar per als nuvis a Hartfield.
Capítol 35.- Mrs. Elton insisteix a trobar una ocupació adequada per a la Jane.
Capítol 36.- Els plans de primavera de Frank Churchill.

************************************************************

I fins aquí el segon post de lectura. Falta el tercer i últim on, a més de continuar coneixent la vida romàntica dels protagonistes, descobrirem si se'ns revela alguna cosa més del misteri detectivesc que ens han dit que amaga aquesta novel·la... o no. ;-)

7 comentaris:

  1. Després d'unes hores sense connexió informàtica per fi puc accedir aquí per gaudir d'un dels teus magnífics posts... Ja saps que m'encanten aquestes escenes que trobes, les il·lustracions de l'època em semblen fantàstiques. M'agafen ganes d'imprimir-les totes i decorar-me el despatxet amb elles ;-))

    D'altra banda, entenc que el llibre no t'entusiasmi. Tot i així, veig que li valores positivament coses que a mi també m'agraden molt i és que la forma d'estar escrit a mi m'encanta. Trobo que, malgrat anar explicant petites coses de "poca importància" no es fa pesat, sempre tens ganes de saber com acabarà allò o això...

    Clar, jo tinc l'afegit que m'agrada la temàtica, l'època, l'ambient... Ell llibre ja té, abans de començar-lo, molts punts positius per part meva.

    No sé com anirà la tercera part. L'he començada però molt poquet. M'agradaria que hi hagués algun puntet ni que fos de novel·la gòtica o alguna endevinalla "traslladable" a la nostra llengua perquè l'hagis pogut gaudir :-) De moment jo estic tractant d'endevinar qui ha regalat el piano a la Srta. Fairfax que no ho acabo de tenir clar del tot :-DD

    En quant al jove Churchill... em sembla que és bastant capsigrany. Hi haurà algun altre misteri amb ell? És cert que quan diu que no pot anar a tal o qual lloc és només per culpa de la tia egoista? De fet la pobre Emma, que es pensa que sap conèixer bé la gent, crec que no n'encerta ni una...

    ResponElimina
  2. Sí, és cert, que pesat no se'n fa. Només llegeixes com va passant tot (sense que, de fet, passi gairebé res) però la lectura es fa amena i això és un mèrit que s'ha de reconèixer a l'autora. Ja m'hi vaig trobar quan vam llegir "Orgull i prejudici" i encara que aquella novel·la em va "enganxar" més que aquesta perquè vaig trobar que la trama era més consistent, també el seu punt fort va ser la manera com estava narrada més que el que explicava. Sempre des del meu punt de vista, és clar. :-)

    Penso que en aquest cas, les expectatives creades (amb les endevinalles i el suposat misteri) potser han fet que n'esperés més del que realment hi ha però, tot i així, no li nego alguns punts positius. Per alguna cosa, l'autora té la fama que té. Jo sempre he sigut de l'opinió que si un llibre clàssic no ha deixat d'editar-se en els últims, com seria el cas, dos segles és que alguna cosa bona té encara que, evidentment, personalment ens pot agradar més o menys.

    No t'avanço res, és clar, del tercer bloc. Així que hauràs d'esperar per saber per on ens surt en Frank Churchill. El que si puc dir-te és que el "misteri del piano" acaba resolent-se al final... :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja sé que no em pots avançar res del tercer bloc, clar... No ho voldria pas :-)

      Tan sols una pregunta, que es respon amb un SÍ o un NO, però sense dir res del contingut:
      - La persona o persones que han regalat el piano a la Jane és la mateixa persona o persones que TU sospitaves que era?

      (No em diguis ni qui sospitaves ni qui és, tan sols vull saber si tu ho vas encertar hehehe)

      Elimina
  3. A veure, si vols que et digui la veritat jo no sospitava de ningú perquè durant la lectura no vaig considerar que això del piano fos un misteri a descobrir però si reformulessim lleugerament la teva pregunta i em preguntessis si m'esperava que la persona o persones que han regalat el piano a la Jane fossin la mateixa persona o persones que realment ho han fet?... t'he de dir que NO. ;-)

    ResponElimina
  4. Amb el permís de l'Assumpta me pas per casa vostra. Li vaig prometre una visita a aquest blog. He llegit els posts sobre Emma. És una novel·la d'Austen que tenc pendent (n'he llegit d'altres de l'autora). Llegint-vos m'han entrat més ganes de les que ja tenia de llegir aquesta obra :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda al blog, Caterina. :-)

      Si ja t'agrada la manera de narrar de Jane Austen, no tinc cap dubte que "Emma" també t'agradarà. En el meu cas, aquesta és la segona de les seves novel·les que he llegit i, sense que pugui dir que m'hagin entusiasmat, si que he de reconèixer que no se m'han fet gens pesades de llegir.

      Elimina
    2. Holaaaa, CATERINA!! Quina il·lusió que hagis passat!! Aquest és un blog obert a tothom que vulgui comentar els llibres, però gairebé no ve mai ningú a visitar-nos, així que és un honor trobar-te!!

      (MAC, la Caterina i jo ens vàrem trobar a l'INSTAGRAM, ella preguntava quin llibre estàvem llegint en aquest moment i jo vaig dir que EMMA i com a ella li va interessar la vaig convidar a passar per aquí) :-))

      Com veus, CATERINA, el llibre m'agrada més a mi que a en MAC. Però el millor de tot és que a ell no li desagrada, i això ja és molt, doncs és, en el fons, una novel·la romàntica i això als homes no sol agradar tant. Ara bé, el meu marit també la va llegir (el llibre "és meu" però ell el va llegir primer perquè jo tenia una mica de llista d'espera) i també li va agradar.

      La gràcia és que, malgrat no passar grans coses, la forma d'estar escrit és tan bona (però sense pretensions, eh? que a aquests escriptors victorians que han arribat als nostres dies, els llegia un munt de gent, eren "populars") que fa que qualsevol detall, per petit que sigui, se't faci interessant i tinguis ganes de saber com acaba. :-))

      Hi ha coses que les pots intuir des d'un bon començament, però si els protagonistes estan equivocats i no ho veuen tan clar, encara que tu sospites de com acabarà tal o qual cosa, igualment tens ganes de seguir llegint per veure com arriba el moment del desenllaç :-)

      D'aquí pocs dies posaré el tercer post sobre el llibre amb el desenllaç (que ja el tinc claríssim al meu cap... veurem si a les darreres pàgines no m'ho canvien tot) :-DD

      Fins sempre!! :-))

      Elimina