Doncs per posar la cirereta del pastís a la nostra lectura kafkiana, i mentre vosaltres esteu absorts amb el partit del Barça (que no va massa bé, per cert), un petit post per comentar les últimes coses.
Els fragments són això, fragments de la novel·la que, o bé van quedar a mitges (com és el cas de la Lluita amb el director adjunt) o bé Kafka els va descartar en un moment donat del cos de la novel·la. En la meva edició, i diria que en totes les que es publiquen ara, són els següents:
La amiga de B.
Fiscal
Hacia casa de Elsa
Lucha con el director adjunto
La casa
Viaje a casa de la madre
He d'admetre que aquesta lectura "suplementària" m'ha semblat força interessant. Capítols que he trobat millors o més interessants que altres inclosos en el text i que estan en aquest segon pla. Per què? Per què Kafka no els va acabar i col·locar en el seu corresponent lloc dins la novel·la? En quin punt exacte podria anar? Trobo interessant pensar això.
M'han agradat especialment els capítols del fiscal i el de la lluita amb el director adjunt. Potser perquè cap dels dos tracta massa del procés en si mateix! En el segon, em va sorprendre molt com els dos homes estan cadascú al seu món, un arreglant la taula i l'altre explicant el projecte. I com desapareix tota mena de capacitat de comunicació, allò obvi i bàsic que ens fa mantenir l'actitud si algú ens parla, o callar si algú no ens escolta. Desapareixen les bases de la comunicació humana.
M'hagués agradat saber com es resoldria la determinació de K. a no anar a l'interrogatori i portar la contraria als tribunals en el fragment en què va cap a casa d'Elsa. Potser això va contribuir a fer-lo anar malament? També és curiós com K. es distreu burlant-se del pintor Titorelli i posant-lo nerviós amb l'assumpte de la casa.
Una cosa que volia comentar, és que durant la lectura dels fragments se m'ha fet encara més patent que en K. és un maleducat. Molt maleducat! Amb molt sentiment de superioritat i arrogància, tracta als seus subalterns (i fins i tot als que no ho són) realment malament, no trobeu? Creieu que ell és així de base, o que s'hi torna amb el procés? Em fa força rabieta, aquest punt.
Finalment, hi ha les notes, que suposo que a cada llibre són un món. Jo em limitaré a destacar la nota que em va informar amablament a l'alçada de la pàgina 50 que en K. moria al final del llibre (que recordo que en Marcel m'ho va demanar). I així de pas, veieu quin to gasta en Llovet. Diu així:
Pagina 50, línea 8. enmedio de la penumbra. Escribe Heinz Politzer en su libro sobre Kafka: "En esta novela, entretejida con los símbolos de la luz y de la oscuridad, domina como señal identificadora de los interregnos una penumbra melancólica. Hay penumbra en los negociados, en la sala de vistas y en el taller del pintor Titorelli; aparece entre las juntas de la oficina de K. en el banco, que se transforma así en una ensombrecida cámara mortuoria; se desvanece en los atrios de la catedral, andes de que aparezca la oscuridad del fin y se extinga la vida de K." (Franz Kafka, Parable and Paradox, Ithaca-Nueva York, Cornell University Press, 2a ed., 1996, p. 170).
I res, amb això acabo aquest post. Com ja ens hem dit els uns els altres, m'ha agradat compartir aquesta lectura. La meva valoració final és que el llibre és dens i se m'ha fet llarg, però estic contenta que pugui figurar a la meva llista de lectures. I això és en bona part, gràcies a haver-lo compartit en lectura conjunta. Ara... si mai repetim l'experiència, no cal que sigui amb Kafka!!!
