Capítol II - L'ENTRADA AL MÓN
 |
| Rastignac i Vautrin al pati de la Pensió Vauquer |
Comencem el segon bloc de lectura d'aquest clàssic d'Honoré de Balzac que correspon, si el llibre que llegim està dividit en capítols, al segon capítol de la novel·la.
Aquest segon capítol porta per títol L'entrada al món i es refereix a l'intent d'accedir a l'ambient de l'alta societat parisenca per part d'Eugène de Rastignac, el jove estudiant de dret arribat a la capital des d'una petita ciutat de províncies.
És un jove ambiciós per això no dubta en demanar més diners a la seva família, uns petits propietaris rurals que ja han fet un esforç econòmic prou gran per enviar al fill a estudiar a París, però també és un jove de bon cor i per això no veu gens clara una proposició que li fa Vautrin, un altre estadant de la pensió Vauquer, que li permetria entrar en aquella alta societat però mitjançant mètodes clarament delictius.
Llegirem que decidirà Eugène en aquest sentit i com es va introduint, gràcies en un primer moment a les influències d'una parenta seva, la vescomtessa de Beauséant, en el món de les festes a les mansions de la noblesa i en els luxosos teatres de París, com el dels Italiens que veiem a la imatge. Un món de luxe certament però més que res fet d'aparences, de moltes aparences. Veurem també com augmenta la seva relació amb el pare Goriot ara que es comença a tractar amb les seves filles, sobretot amb una d'elles.
Ho veurem, ho llegirem i després ho comentarem aquí mateix. :-)
Aquest segon capítol porta per títol L'entrada al món i es refereix a l'intent d'accedir a l'ambient de l'alta societat parisenca per part d'Eugène de Rastignac, el jove estudiant de dret arribat a la capital des d'una petita ciutat de províncies.
És un jove ambiciós per això no dubta en demanar més diners a la seva família, uns petits propietaris rurals que ja han fet un esforç econòmic prou gran per enviar al fill a estudiar a París, però també és un jove de bon cor i per això no veu gens clara una proposició que li fa Vautrin, un altre estadant de la pensió Vauquer, que li permetria entrar en aquella alta societat però mitjançant mètodes clarament delictius.
Llegirem que decidirà Eugène en aquest sentit i com es va introduint, gràcies en un primer moment a les influències d'una parenta seva, la vescomtessa de Beauséant, en el món de les festes a les mansions de la noblesa i en els luxosos teatres de París, com el dels Italiens que veiem a la imatge. Un món de luxe certament però més que res fet d'aparences, de moltes aparences. Veurem també com augmenta la seva relació amb el pare Goriot ara que es comença a tractar amb les seves filles, sobretot amb una d'elles.
Ho veurem, ho llegirem i després ho comentarem aquí mateix. :-)
 |
| Le Théâtre Italien de París - Gravat de C. Mottram segons un dibuix d'Eugène Lami |
Començo a comentar aquest bloc quan, perquè ens entenguem, vaig per "la meitat" del llibre, gairebé fulla per fulla :-)
ResponEliminaAra el llibre em va agradant més perquè ja es comencen a plantejar opcions. Bé, de fet sempre m'ha agradat per les reflexions que anava fent, però també considerava que potser s'allargava una mica massa donant voltes sobre les mateixes coses.
El jove Eugéne que és, en principi -no ho oblidem- un noi de bons sentiments (és l'únic que es preocupa de veritat per saber qui és el Pare Goriot i no permet que pensin malament d'ell per les visites que rep d'unes jovenetes que són les seves filles) és temptat constantment per les riqueses de la noblesa i alta societat parisenca.
A través d'una parenta llunyana i gràcies a ser un noi jove i ben plantat es va introduint en reunions, balls, sessions de teatre...
En el seu cap hi ha la dualitat de voler estudiar i ser un orgull per la seva família -a la qual ha demanat molts calers per poder-se comprar roba bona amb la que poder "figurar"... o bé decidir-se per mirar d'enriquir-se ràpid encara que no sigui per mitjans massa "decents"
A la mateixa pensió on viuen els nostres protagonistes, viu també un home estrany, en Vautrin, que sembla tenir molt de món (a mi no em cau gens bé)
Resulta que a la casa Vauquer hi viu una noia jove i bonica, d'aspecte malaltís i trist perquè el seu pare no la vol reconèixer. El pare és un home molt, molt ric, pendent tan sols del seu hereu, un noi, fill d'una altre dona. El pla d'en Vautrin és que el nostre estudiant enamori a la noia (feina que gairebé ja té feta sense adonar-se'n). Després, "algú" mataria al fill de l'home ric i aquest, desesperat, reflexionaria i acolliria amb els braços oberts la filla que fins ara havia rebutjat. La noia seria molt rica, l'Eugéne seria molt ric i en Vautrin -que tindria una comissió- també...
Ja he dit que en Vautrin no em queia gens bé...
A l'Eugéne de Rastignac en principi no li agrada gens la idea. De fet el deixa totalment descol·locat. Ell no vol fer res així per ser ric. No vol ni pensar-hi.
A ell li fa més gràcia enamorar a alguna dama francesa (encara que sigui casada... per aquí sí que no té massa problemes de consciència el jove estudiant) i viure de gorra com un rei a costa d'ella. Les filles del pare Goriot són perfectes per això... les dues són molt maques, educades... i riques (o això sembla...)... i casades!!
M'agraden aquests gravats que has posat, MAC, sobre tot el del teatre... es veu immens i es nota ben bé com podia ser l'escenari de totes aquestes històries d'amors i de luxes ;-))
Què passarà?
Se'n sortirà l'Eugéne amb alguna de les dues filles d'en Goriot?
Tractarà al final de dur a terme el pla d'en Vautrin? Ni que impliqui la mort d'un innocent??
Doncs sí, sí... m'està agradant :-))
Seria exagerat dir que el llibre m'hagi desagradat però sí que continuo dient que no m'ha enganxat gairebé en cap moment.
ResponEliminaLa primera part l'he trobat massa pesada. Balzac s'estén massa, pel meu gust, en la presentació dels personatges i de la situació sense que acabi de passar-hi res.
En canvi et dono la raó que la cosa millora quan comencen a passar coses. El diàleg d'Eugène amb Vautrin, quan aquest li explica d'una manera descarnada i calculadora el seu pla per fer-se rics tots dos, es força corprenedor per la falta de moral que presenta. Eugène no ho veu gens clar però per altra banda sembla la manera més fàcil i ràpida de que pugui accedir a aquella alta societat que tan desitja si no fos pel "petit detall" que comporta que hi hagi d'haver un mort.
Pel que fa a les filles de Goriot, les comencem a conèixer una mica millor i sí, són casades però es veu que això no té la més mínima importància en aquella societat de les festes i el luxe.
En continuarem parlant que no vull avançar res on encara no hagis arribat.
I ara que dic això, i perquè sàpigues on s'acaba el tercer bloc que et toca fer a tu, doncs continua llegint fins que arribis a un punt on Eugène de Rastignac i Goriot estan esperant un carruatge per carregar-hi les maletes i marxar de la pensió Vauquer. Allí és on comença el quart capítol. ;-)
En vaig llegir una crítica demolidora a un altre blog. No li agradava ni el títol, doncs deia que el protagonista no era el Pare Goriot sinó l'Eugéne.
ResponEliminaCriticava l'extensió del llibre doncs deia que la història es podia explicar en la meitat de pàgines... en fi, que no li havia agradat res, pobre :-)
Jo no diré que em sembli una obra mestra, però sí té alguna cosa que m'agrada i no sabria dir què és... doncs crec que es tracta de quelcom subliminar que aconsegueix -al menys en el meu cas- que, malgrat totes les animalades que pugui fer l'Eugéne, et segueixi caient bé, fins i tot que et faci llàstima... El veus més com a una víctima que com a una mena de seductor que no s'atura davant de res.
Gràcies per aquesta referència sobre el capítol... per cert: Aquesta nit he somiat amb el llibre!! Resulta que anava llegint, passava una fulla i, davant meu, la fulla següent duia un títol claríssim: CAPÍTOL...
I jo deia Ostres!! Però si sí que van marcats els capítols!!
Ja veus quines coses somio :-DDD
I jo que no me'n recordo gairebé mai del què he somniat. ;-) Però bé, que això no vulgui dir que t'hi capfiques, eh!. Amb capítols o sense, segur que al final el llegiràs i el comentarem sense problemes. :-))
ResponEliminaPel que fa a la crítica, jo estaria una mica d'acord en que per la història que explica potser no calien gairebé 300 pàgines. En canvi, això del títol no ho comparteixo. L'Eugène és un protagonista principal, això és cert, però en aquest llibre m'ha quedat la sensació que només ens el presenten i trobo que la història més important és la del vell Goriot i la relació amb les seves filles.
Sí que cau bé l'Eugène, i a mesura que vagis avançant veuràs que aquesta sensació positiva augmenta (sobretot a l'últim capítol).
En continuarem parlant! :-)