divendres, 1 de novembre de 2013

El pare Goriot (Honoré de Balzac) - [Presentació]


Ha començat el novembre i això vol dir que, seguint el ritme de fer una lectura conjunta cada dos mesos, ha arribat el torn de llegir "El pare Goriot" (Honoré de Balzac - 1835). Un clàssic de la literatura francesa que ens parla dels lligams familiars i la societat en el París del segle XIX.

El títol original francès és "Le père Goriot", al meu entendre prou clar i entenedor però malgrat això ha sofert diverses adaptacions segons la llengua al que s'ha traduït. Així en català trobem "El pare Goriot" i "El vell Goriot", igual que en anglès ("Father Goriot" - "Old Goriot"). Opcions que encara s'amplien amb una nova variant en espanyol, on s'ha publicat com "El padre Goriot", "Papá Goriot" i "El tío Goriot". Curiós, si més no.

L'exemplar que jo llegiré pertany a l'edició que l'editorial Proa va fer l'any 2001 per la seva col·lecció de Clàssics Universals. Té 325 pàgines, les 50 primeres corresponen a una introducció sobre l'obra i els personatges de Balzac escrita per Gabriel Oliver i les 275 restants són la novel·la pròpiament dita traduïda al català per Maria Bohigas que opta pel títol "El vell Goriot". Us copio a continuació el text de presentació de la contraportada:

"El vell Goriot" (1835) és una de les obres més importants de tota la producció narrativa de Balzac. És, a més, la novel·la que obre, amb la presència de personatges com Rastignac i Vautrin, el gran cicle narratiu de "La Comèdia humana", amb el qual l'autor crea tot un món i fa una gran crònica històrica i narrativa de la societat francesa de la primera meitat del segle XIX.
El vell Goriot, un comerciant jubilat, viu pendent de l'estimació i l'amor de les seves dues filles, Anastàsia i Delfina, a les quals ha dedicat la vida i tots els diners. Però aquest amor apassionat del pare mai no serà correspost.


El llibre es divideix en quatre capítols (que en el meu exemplar tenen 88, 70, 58 i 58 pàgines respectivament) per tant em sembla lògic fer-los correspondre amb els blocs de lectura i dividir el llibre en quatre posts, de la següent manera:

1r. bloc - Capítol I - Una dispesa

2n. bloc - Capítol II - L'entrada al món

3r. bloc - Capítol III - Enreda-la-Mort

4t. bloc - Capítol IV - La mort del pare

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

8 comentaris:

  1. Iupiiiiiii!! comencem una nova lectura!!

    Algú més s'apunta? CARME? ELFRI?... alguna persona "nova" que passi per aquí i li faci gràcia compartir uns dies amb nosaltres? ;-))

    Ai, MAC... el meu llibre no té cap capítol!!...
    M'explico: És de "Edicions de 1984" en la seva col·lecció de butxaca. A veure si el trobo a Gúguel... sí, és aquest. De fet, ara que hi penso, ja havia posat la foto del meu en un post del passat 22 de juny.

    Doncs bé, miro i remiro i no veig CAP capítol (al·lucinant, però cert he he)

    Així doncs hauré de fer una mica de matemàtiques... Ara torno.

    ResponSuprimeix
  2. A veure:

    1.- El meu llibre NO té cap tipus d'introducció.

    2.- Té 335 pàgines, si tenim en compta que comença a la pàgina 7, vol dir que són 329 pàgines de novel·la.

    3.- Si el teu llibre té 275 pàgines i els capítols són de 88, 70, 58 i 58 pàgines, faré unes regles de 3 per saber aproximadament com fer les divisions

    275 - 88
    329 - x

    x= 105

    Primer capítol fins a la pàgina 105

    --------------------

    275 - 70
    329 - x

    x = 84 (105 + 84 = 189)

    Segon capítol fins a la pàgina 189

    --------------------

    275 - 58
    329 - x

    x = 69 (189 + 69 = 258)

    Tercer capítol fins a la pàgina 258

    Quart capítol, fins al final, clar :-))

    ResponSuprimeix
  3. Dit això... manifesto que ja faré jo el primer bloc!! :-DD

    A veure quan tardo! ;-)))

    ResponSuprimeix
  4. M'has deixat parat amb això que el teu llibre no està dividit en capítols. Ja es veu que no només, segons l'edició, li posen un títol o altre, sinó que a més també el divideixen o no, a voluntat de no sabem qui. ;-D

    He anat a buscar el meu exemplar, no perquè no em refiï dels teus càlculs matemàtics (només faltaria :-DD) sinó únicament per comprovar-los.
    En el meu llibre:
    El capítol 1 comença a la pàgina 51 així: "La senyora Vauquer..." i acaba a la 138 així: "Aquí s'acaba l'exposició d'aquesta tragèdia parisenca, potser fosca, però esborronadora."
    El capítol 2 comença a la pàgina 139 així: "Cap a finals d'aquella primera setmana del mes de desembre, Rastignac..." i acaba a la 207 així: "-Ja ho sé, ja -el va interrompre Vautrin-. Encara es fa la criatura, l'aturen les minúcies de la porta."
    El capítol 3 comença a la pàgina 209 així: "Dos dies després, Poiret i la senyoreta Michonneau seien al sol en un banc..." i acaba a la 266 així: "-Tot, oi que sí? -va cridar l'home-. Fiqui's al llit. Demà comencem la vida regalada."
    I el capítol 4 comença a la pàgina 267 així: "L'endemà, Goriot i Rastignac ja no esperaven més que el camàlic per deixar la dispesa quan, cap a les dotze,..." i acaba a la 324 així: "... anà a sopar a casa de la senyora de Nucingen.".
    D'aquesta manera podrem comprovar que fem les divisions al mateix lloc. :-))

    Jo començo el llibre avui mateix i també m'afegeixo al convit de l'ASSUMPTA, si algú més vol apuntar-s'hi només cal que ho digui!

    ResponSuprimeix
  5. sana enveja que em feu....ho sento vaig de cap amb la feina.... de moment no puc, a veure si més endavant

    ResponSuprimeix
  6. ELFRI, si anem a un ritme molt lent! (al menys jo hehe) Va, dona, anima't, en MAC és una bellíssima persona que, malgrat llegeix ràpid, mai s'enfada si anem poc a poc... Cadascú el seu ritme :-))


    MAC, com ja em vaig apropant al fi del primer bloc (vaig fatal, ja ho sé... però bé... Ara et volia comentar això tan curiós dels capítols :-)

    Tan bon punt ho vas posar, jo ho vaig voler comprovar, és clar... Al principi no trobava res, doncs la diferència de pàgines no va com jo pensava i les regles de tres no em servien. No sé per què (bé, també pot ser que m'equivoqués, clar hehe)... Després d'anar amunt i avall vaig trobar el final del primer, que per a tu és la 138 i per a mi va resultar ser la 112.

    Està posat com un simple punt i a part, sense ni tan sols un mini espai de separació entre paràgrafs ni res. Això sí. Al final de la línia hi ha un asterisc i, a sota, posa "Aquí s'acaba la primera part de la novel·la en les primeres edicions. La segona tenia per títol L'Entrée dans le monde"

    O sigui, fins aquí lligaria (tot i que, ja et dic, a la meva edició la narració segueix com si tal cosa)

    Ara bé, vaig ser incapaç de trobar les altres separacions. Reconec que, per haver-ho buscat bé, hauria d'haver-ho llegit tot (hehe... o sigui, llegir-me el llibre) i jo anava vigilant de no fer-me "autospoilers" mirant sobre tot finals de frases i tal... però no, no vaig trobar ni el final del II ni el començament del III ni res més.

    Quines coses tan estranyes...

    A hores d'ara tinc ja força coses a dir i he estat temptada de per un post "1-A", per no fer-te esperar tant, però no sabia què en pensaries, així que no ho he fet :-)

    Hi ha dies que no puc llegir ni una pàgina... perdo el temps amb altres coses... en fi, una mica caos...

    Fins aviat!! :-))

    ResponSuprimeix
  7. ASSUMPTA: No pateixis pel ritme, tu ves fent que no tenim cap pressa. L'únic problema pot ser que no me'n recordi de tot quan toqui comentar-ho perquè he de reconèixer que aquesta novel·la no m'acaba d'enganxar.
    Pel que fa a la divisió per capítols, em segueix estranyant que el teu llibre no en tingui. A part del que vaig treure de la biblioteca en català també el vaig aconseguir en format ebook i tots dos en tenen. Però tampoc passa res, tu ves llegint i, per lògica, ja trobaràs els altres asteriscs que t'indiquin el canvi de capítol. Ho espero almenys. ;-)

    ResponSuprimeix
  8. Estic que no em reconec a mi mateixa, però bé... ho superaré, eh? Confio en que DEMÀ ja podré arribar al final del primer bloc i, per la nit, faria el post :-))

    Això sí que es estrany, que hagis aconseguit una altre edició i també vagi dividida per capítols i el meu no...

    En fi, mentre, perquè veiessis que alguna cosa avanço, he fet el post al blog gran :-DD

    Dius que la novel·la no t'acaba d'enganxar... ho trobo molt interessant que diguis això perquè ahir, buscant la foto d'en Balzac pel post al Blog gran, vaig anar a parar a una ressenya d'aquest llibre que el deixava a l'alçada del betum. Ja ho comentaré demà o passat al meu post aquí, val? ;-))

    Bona nit i gràcies!!

    ResponSuprimeix