dilluns, 9 de juny del 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [IV]

Quart bloc de lectura.
"UNA AVENTURA AL CANAL"


"LA VIDA AMARGA" de Josep Pla (Editorial Destino - 1967)

Comencem la segona part del llibre "Contraban i altres narracions" de Josep Pla, deixant enrere els contes de tema mariner extrets del volum "Aigua de Mar" per endinsar-nos en els relats de tema més cosmopolita originàriament publicats a "La Vida Amarga".
De les dues narracions d'aquest últim llibre que trobem en el recull que tenim entre mans, avui toca parlar de la primera d'elles que porta per títol "UNA AVENTURA AL CANAL".

En aquest relat, Josep Pla ens explica una història que troba en forma d'anotacions entre els papers del seu difunt amic Santaniol. Aquestes notes comencen quan en Santaniol es enviat a Londres per motius de feina, el nostre protagonista no s'adapta a aquella gran ciutat que no li agrada gens i hi viu amargat fins que un dia se li presenta una via d'escapament:
"Un dia vaig veure a la façana de la sucursal del Midland Bank a Victoria Street, un anunci invitant a la gent a passar el final de setmana al nord de França. El vaig llegir tres o quatre vegades seguides, fascinat. Aquella invitació em semblà la sortida d'una situació insuportable..."

Victoria Street - Londres (Regne Unit) - Primera dècada del s.XX

Santaniol aprofita aquesta oportunitat i no tarda a embarcar-se cap a França. Com que, per qüestions econòmiques, no pot fer-hi unes grans vacances decideix no anar gaire lluny:
"... vaig baixar dissabte a l'estació marítima de Calais i, en lloc de prendre un tren o altre dels nombrosos que hi havia a l'estació, vaig fer cap a la vila, amb una petita maleta a la mà..."

Estació Marítima - Calais (França) - Primera dècada del s.XX

Aquest primer viatge resultà, en paraules del mateix Santaniol, "d'una total exigüitat" però com que l'alternativa era sofrir el tedi de quedar-se a Londres, el nostre protagonista el va anar repetint durant una llarga temporada. Anà coneixent, doncs, aquella vila i així es feu client del restaurant de Monsieur Georges:
"... De la petita terrassa del restaurant -si plovia, de darrere els vidres- s'oferia un espectacle molt bonic. La plaça d'Armes de Calais, com moltes places antigues de les ciutats del nord, m'encanta. Les cases, altes i primes, acabades en pinyó agut del teulat de pissarra ribetejat de negre, amb les façanes picades de finestres menudes, irregulars i mofetes, brutes d'escorrialles de pluja i de neu, tenen una vivacitat popular i picant..."

Plaça d'Armes - Calais (França)

En aquell restaurant, a part de descobrir "l'odi que els ciutadans de Calais senten pel famós grup escultòric de Rodin que recorda ... sis burgesos de la vila", també coneix altres clients habituals i, entre ells, una senyoreta. La coneixença amb aquesta noia, la Marta Dubois, va creixent fins que fan junts un viatge a Bruges (Bèlgica), el desenllaç del qual, tal com el de la resta de la història, haurem de descobrir en el relat de Josep Pla.
Ho farem i en parlarem als comentaris.

"Les six bourgeois" de Rodin - Calais (França)


13 comentaris:

  1. Semblava que això havia quedat encallat però no, ja ho tenim costa avall ;-)

    M'agrada molt aquest post tan ben documentat amb totes les fotografies, especialment la de la plaça, perquè jo estic totalment d'acord amb el protagonista en que aquest tipus de places m'encanten i així mateix l'havia imaginat :-))

    En quant al contingut del relat he de dir que, de moment, aquest és el que més m'ha agradat, i amb diferència!! Oblidem ja tota la nomenclatura marinera, tan complicada i aliena al que conec i entrem en un relat raríssim i molt original d'espionatge... uns personatges misteriosos, persones què no saps ben bé qui són i a què es dediquen i una gran sorpresa quan vas descobrint algunes coses.

    Per acabar-ho d'adobar, els protagonistes principals viatgen a Bruges, preciosa ciutat que vaig conèixer fa uns vuit o nou anys, quan jo també era una espia... ai!!... perdó... vull dir... quan la meva economia era molt diferent a la d'ara i encara podia fer una setmaneta vacances amb viatget inclòs ;-)

    Un excel·lent per al relat!! :-))

    ResponElimina
  2. Doncs mira, a mi em van agradar més els de tema mariner. Potser si que la nomenclatura no hi ajuda gaire però els vaig trobar més fàcils de llegir. En aquest, en canvi, trobo que la història es complica massa i no n'acabes de treure l'entrellat. Potser vaig trobar la trama d'espionatge massa rara (per utilitzar les teves mateixes paraules). :-))

    M'alegro que a tu no t'hagi passat i que t'hi hagis sentit més identificada, jo no hi he estat mai a Bruges, perquè això ha permès que el llegissis amb més ganes i força ràpid comparat amb els anteriors. És una bona notícia, encara que faci que no aconsegueixis el rècord de lectura lenta. :-DD

    També m'alegra que t'agradin les imatges que he posat al post. La primera que vaig trobar va ser la del port de Calais i vaig anar buscant les altres amb la premissa que també fossin postals de primers del segle passat, que és just quan té lloc el relat d'en Pla. :-)

    I va, ara a per l'últim. Espero el teu post ben aviat (però sense còrrer, eh!). :-))

    ResponElimina
  3. Havia de ser sorollosa i estressant, oi la Londres de fa cent anys? Mires la foto i aquest tràfic espanta ;-)

    M'encanta quan, al relat, parla de que la gent no coneix Calais, i ho explica molt bé: És un lloc de pas, un lloc per canviar de transport i seguir enllà, però no per aturar-se i, en canvi, el protagonista s'hi atura i això ja em va començar a atraure de la lectura :-)

    Puc dir que el meu rècord de lectura lenta el vaig aconseguir amb un dels relats, ara no recordo si va ser "Un de Begur" o "Pa i raïm" (fàcilment ho recordaria si m'ho mirés una mica, però ara no tinc el llibre a mà) que va ser quan em vaig quedar encallada i no hi havia forma d'avançar de cap de les maneres ;-))

    Si faig aquest en una setmaneta estaré contenta ,-))

    Després, si vols, podríem agafar directament en Graham Greene, a veure si em recupero una mica, sense deixar espai "lliure" per altres llibres... per mi, clar!! :-DDDD


    Ho dic perquè, encara que jo pateixo pensant que et faig anar malament, en el fons crec que començo a entendre que el meu ritme lent no et molesta perquè tu fas els teus resums i comentaris "quan toca", ho deixes fet i segueixes amb altres llibres, sense posar-te nerviós pel que jo faci... entendre això m'ha donat molta tranquil·litat i em va súper bé. Vull dir que veig que és possible anar compartint lectures encara que es vagi a un ritme absolutament diferent ;-))

    ResponElimina
  4. Per a mi, lectura i nerviosisme no poden anar junts a la mateixa frase. ;-))
    M'agrada llegir i, per tant, ho faig gairebé cada dia però no m'ho prenc mai com una obligació. Ho faig al meu ritme i sense patir-hi gaire. Ja n'hem parlat més d'una vegada que ni em passa pel cap fer llistes de personatges o anar prenent notes, per tant segur que moltes vegades no aprofundeixo prou o em perdo alguna cosa però és que l'únic que busco quan llegeixo és passar una bona estona sense més preocupacions. Però això no vol dir que no entengui que hi hagi gent que gaudeixi més els llibres a un ritme mol més lent i "assaborint-los" millor. Per a mi, l'important és fer-ho com li vagi bé a cadascú, sense imposicions en un sentit o l'altre i, en conseqüència, tan bona és una manera com l'altra perquè la quantitat de llibres llegits no té cap importància quan parlem de passar-nos-ho bé llegint.
    Per altra banda, mentiria si et digués que no em faria més gràcia que aquestes lectures conjuntes estiguessin més "conjuntades" en el temps (ja fa tres mesos que vaig acabar aquests contes d'en Pla) però, justament pel que t'he dit abans, pots estar ben segura que no tinc cap problema en fer-ho així ni em fas anar malament en cap cas, com dius jo vaig preparar els posts que em tocaven just després d'acabar de llegir el llibre i ja veus que no passa res per comentar-los amb "una mica" de retard. ;-)

    Així que és ben possible, no ho dubtis, compartir lectures malgrat la diferència de ritmes i, de fet, m'agrada fer-ho i així mantenir viu aquest blog. Per tant, em sembla bé que continuem amb el de Graham Greene. El que no et puc assegurar és si el podré agafar tot seguit perquè en tinc un parell de pendents que vaig anar a buscar a la biblioteca i els hauria d'acabar abans no se m'esgotés el termini. De totes maneres això depèn de quan sigui aquest "tot seguit", així que ja en parlarem.

    ResponElimina
  5. Amb el temps que jo faig un "tot seguit" tu et llegeixes l'enciclopèdia britànica, no pateixis :-))

    Proposta:

    1.- Jo vaig llegint el relat que em toca ara i, quan l'acabi, faig el meu post.

    2.- Mentrestant, tu vas llegint el llibre que estiguis llegint a l'actualitat, l'acabes i en comences un dels dos que tens pendents.

    3.- Passats quatre o cinc dies des de que jo hagi fet el DARRER post d'aquest llibre de relats d'en Pla, TU (hehehe) fas el post de presentació del llibre d'en Greene, la distribució de posts, etc... però segueixes llegint els dos llibres que tens pendents.

    (No sé què porres li passa a la Minnie que, estic a mig escriure i em salta de línia -cap enrere- i es posa es escriure entremig de frases que estan quatre o cinc línies més amunt!)

    4.- Jo, quan acabi amb en PLA començo a llegir en Greene, sense cap problema, amb la seguretat que, en una setmana, m'hauràs atrapat... Si jo començo a llegir primer, és una forma d'assegurar que aviat, tots dos, estarem fent, de veritat, una lectura conjunta :-DDDD

    ResponElimina
  6. Avui començaré a llegir-ne un ("El Metge" de Noah Gordon, que fa poc n'he vist la pel·lícula i he llegit que el llibre és molt millor i encara no l'havia llegit). Són unes 600 pàgines que compto que m'ocuparan uns 10 dies, més que menys. Per tant això ja quadraria amb la setmana que dius que preveus estar llegint l'últim relat d'en Pla i els 4 o 5 dies de coll que em dones abans de publicar el post de presentació del "Tercer home" (que ja veig que m'ha tornat a tocar a mi ;-DD).
    El segon llibre que tinc pendent és de relats i per tant, segons com vagi, puc començar-lo i deixar-lo quan convingui per agafar el de Greene o simplement passar-lo sencer darrere del "Tercer home" (en cas de necessitat sempre puc demanar una pròrroga a la biblioteca, encara que és una cosa que no m'agrada fer)
    Per tant, de moment la meva previsió i la teva proposta van ben conjuntades i queden acceptades. :-))

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord amb el que dius... fins i tot estic d'acord en veure -com tu veus- que és ben curiós que sempre et toqui a tu fer els posts de presentació. No sé pas a què deu ser degut, però és ben bé així :-DDDD

    Per cert, aquest matí, a la sala d'espera del centre mèdic he llegit una estona i aquest cinquè relat sembla ben "raru", eh? :-DD

    ResponElimina
  8. Jo no perdo l'esperança, segur que un dia o altre descobrirem perquè els posts de presentació sempre em toca fer-los a mi. ;-DD

    Sí, ja et vaig dir que aquest dos últims relats em van semblar més "embolicats" que els tres primers. :-)

    ResponElimina
  9. Et sóc totalment sincera si et dic que prefereixo que NO descobrim per què sempre et toquen a tu les presentacions :-DDDDDD

    ResponElimina
  10. Avui he anat a la perruqueria a tallar-me el cabell curtet (la calor, fill meu, que ja fa estralls) i, com anaven amb retard he llegit una bona estona. Em queda poquíssim hehehe

    Em concedeixo el cap de setmana per preparar el resum i el publico DILLUNS, i el deixem uns quants dies fins que tu puguis fer el post de presentació d'en Green... però NO CORRIS amb en Gordon. Ja prou mala sort és que sempre et toqui a tu fer les presentacions perquè, a més, hagis d'anar estressat. Ja ho faràs quan puguis :-DDDDD

    ResponElimina
  11. Qui diu "resum" diu "ressenya", clar ;-))))

    ResponElimina
  12. No correré amb en Gordon o almenys no correré més del que ja acostumo a córrer llegint per tant en reafirmo que jo no puc començar a llegir el de Greene fins a finals de la setmana que ve o començaments de l'altra.
    De totes maneres, els posts de presentació sempre els faig abans de començar els llibres així que no necessito ni còrrer amb la lectura actual ni uns quants dies de marge per fer-lo. Quant tingui un moment, el prepararé i el deixaré a punt de publicar quan tu em diguis. Estic pensant que al ser una novel·la tan curta només cal fer després un únic post de lectura. El faries tu (ha anat així, que hi vols fer! :-DD) i el publicaries quan tots dos haguem enllestit el "Tercer home", aquesta vegada suposo que m'hauràs d'esperar, però no serà gaire.
    És un intent de tornar a quadrar les lectures que durarà fins que tu et tornis a saltar les teves pròpies previsions. ;-D

    ResponElimina