Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Primer bloc de lectura

Comencem amb els posts dels diferents blocs en que vàrem dividir la lectura d'aquest llibre. En aquest primer ens trobem amb les aventures que el navegant anglès Lemuel Gulliver. Bé, de fet jo l'anomeno navegant, tot i que la seva autèntica professió és la de metge però, atret per les aventures i el mar, s'embarca diverses vegades per exercir la feina per la que va estudiar dalt d'un vaixell.

He de dir que el llibre m'està agradant molt, tot i que, com ja suposava, no és la "forma" sinó el "contingut" el que més m'agrada. El llibre, com a tal, no és cap meravella literària, però la imaginació de l'autor i el fet de pensar que fa tres-cents anys que va ser escrit és el que més gràcia em fa.

Després d'una terrible tempesta, Lemuel Gulliver es desperta a una platja, lligat per milers de petites cordes que l'impedeixen moure's. No sap on ha arribat, però el que és evident és que els habitants d'aquell lloc són molt més petits que els humans "normals", fan uns 15 cm. de llarg. La resta, animals, arbres (tots més o menys com els que tenim al nostre món) mantenen una proporció de mida equivalent a la de les persones...

Gulliver aconsegueix donar-los a entendre que no és un ésser violent, que no els vol fer mal i, finalment, el deixen lliure, li proporcionen menjar i vestit. És curiosa la descripció de tot ja que, per la mida d'en Gulliver, un xai sencer podria ser com una oliveta per a nosaltres... imagineu la quantitat de bestiar que menja en un sol àpat!!

Però a part d'aquestes curiositats hi ha alguns comentaris molt interessants. En copiaré algun.

Al principi, quan la gent vol veure en Gulliver, al final s'han de fer torns i qui l'ha vist ja no pot tornar a posar-se a la cua "... dispuso que los que ya me habían visto se volviesen a sus casas... con lo que los secretarios de Estado percibieron grandes sobornos"

Més endavant, en Gulliver ajuda els seus nous veïns en una batalla contra els seus enemics de Blefuscu (l'altre imperi de l'Univers, segons creuen ells) però quan el gegant, un cop aconseguida una gran victòria, es nega a acabar d'aixafar els rivals. "Poco valen los mayores servicios prestados a los monarcas si se les pone en una balanza frente a una negativa a satisfacer su soberbia"

Mireu quines coses passaven ja fa tres-cents anys entre Liliput i Blefuscu: "Hay que advertir que los embajadores me hablaron por medio de un intérprete, pues los idiomas de ambos imperios son tan distintos entre sí como dos cualesquera de Europa, y cada nación se enorgullece de la antigüedad, belleza y energía de su propia lengua y siente un manifiesto desprecio por la de su vecino".

Són aquests comentaris irònics que fan que el llibre m'estigui agradant força.

Ara bé, trobar una mena d'embrió de "jubilació" em va fer moltíssima gràcia i és que a Liliput, quan algú es porta malament és castigat (com a tot arreu, clar. Encara que els càstigs puguin ser ben diferents) però també hi ha un sistema de compensació per algú que, al llarg de la seva vida sempre s'ha comportat bé i no ha delinquit mai: "Cualquiera que pueda probar convenientemente que ha observado estrictamente las leyes de su país durante setenta y tres lunas, tiene derecho a ciertos privilegios, de acuerdo con su rango y la condición, así como a una cantidad de dinero proporcional, de un fondo creado con este fin." Ei, que això està escrit l'any 1726!!

Lamentablement, també veurem que la corrupció no és res nou. Fins i tot a països on els habitants fan quinze centímetres d'alçada, se'n donen casos...

I bé, no diré res més. Tan sols que, finalment, per un munt d'enveges i embolics, en Gulliver ha d'acabar marxant. Pot fer-se a la mar arreglant les restes d'un vell bot que ha trobat i, amb molta sort, arribar allí on tothom és de la nostra mida.

Quines històries més li esperen a aquest metge navegant?