Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (primera part)

Il·lustració del meu llibre, d'Editorial Juventud,
que dóna pas a la tercera part de l'obra.

Seguir avançant en la lectura d'aquest llibre és com endinsar-se en un món surrealista o, potser, just al contrari, en un món on l'autor, amb una gran clarividència, retrata la realitat sense miraments i ens la posa al davant ben crua com és (i difícil de digerir), tot i que de forma camuflada. És un prodigi d'imaginació tot el que el cap d'en Jonathan Swift és capaç d'inventar per aconseguir que ens veiem reflectits en un mirall. I el més curiós de tot (per no dir "trist") és que els seus relats són d'una rigorosa actualitat.

Si copiés tots els fragments que he estat marcant i subratllant aquests dies, el post em quedaria llarguíssim, però és que és tan bo que la temptació de fer-ho existeix. Bé, de fet, crec que partiré el post en dues parts. A publicar en dos dies seguits o sinó em passaré hores per "passar-lo aquí" :-)

Som-hi!

Una cosa sí que tinc clara, en Gullivert no sap estar-se quiet! Després d'haver passat una temporada entre entre els lil·liputencs i una segona, molt més llarga, entre éssers gegantins, i haver salvat la vida les dues ocasions, té més ganes de tornar-se a embarcar. Aquesta vegada els llocs visitats són molt diferents i els tipus de persones (tots de la mateixa mida) ben diversos.

Il·lustració del meu llibre, feta per Willy Pogany,
on veiem un mapa del primer lloc on anirà a parar en Gulliver

Després d'uns dies de viatge, arran d'uns conflictes al vaixell, en Samuel Gulliver és abandonat en un bot a la deriva. Arriba a unes illes petites i pot salvar la vida però la seva sorpresa serà majúscula quan, veient una gran ombra, aixeca la vista al cel i veu una illa flotant

Els de l'illa també el veuen a ell i, després d'estar-se observant, li llencen una cadena amb una cadira per a poder-lo pujar. Les persones que allí trobarà són molt rares, com a despistades, perden fàcilment el fil d'una conversa i sembla que el que més els importa en el món és la música i les matemàtiques. Per aconseguir que no es despistin tan sovint, tenen uns criats que, amb uns instruments semblants a unes maraques, els hi donen copets (hehehe què pesadets) a la boca o a les orelles, segons els toqui parlar o escoltar...

Com sempre, coneix al rei del lloc, que li dóna acollida i, també, li envien un mestre per a ensenyar-li l'idioma de l'illa. He de dir que la facilitat d'en Gulliver per aprendre idiomes és fascinant, que ja m'agradaria a mi!. Tot està com mal fet, les cases són guerxes... i és que, malgrat l'amor dels habitants de la zona per les matemàtiques, aquestes no les fan servir mai per a coses pràctiques -doncs seria com "rebaixar-les"- sinó per a resoldre uns sèrie de misteris i assumptes que els tenen molt preocupats. Viuen sempre pendents de si la Terra acabarà essent engolida pel Sol o si el Sol es refredarà i deixarà de donar calor a la Terra. Això no els deixa dormir tranquils, ni divertir-se. Al temps que no mostren interès per res més.

El rei li dóna permís per visitar allò que vulgui de l'illa. El primer lloc on anirà és la Cova dels Astrònoms, lloc des d'on, mitjançant un sistema d'imants, es fa navegar l'illa per determinades zones de l'espai, aquelles que queden per damunt dels dominis del rei a terra ferma. O sigui, que des de l'illa flotant, el rei controla altres territoris, també seus, i sobre els quals va sobrevolant.

Si algun territori no fa el que ha de fer -per exemple, es negués a pagar tributs- el rei el pot castigar fent volar l'illa fins damunt seu i privant-los, amb l'ombra que fa, dels beneficis de la llum del sol, tirant-los pedres gegantines, o, fins i tot, deixant caure l'illa sencera damunt d'ells. Malgrat això, una vegada un territori es va revoltar i, creant un sistema d'imants de defensa, van aconseguir controlar ells l'illa!

En tot cas, veient que allí ningú s'interessa massa per ell, el que vol és marxar... "había en la corte un gran señor, pariente cercano del rey y sólo por esta causa tratado con respeto. Estaba reconocido por todo el mundo como la persona más ingnorante i estúpida del reino. Había prestado servicios relevantes a la Corona y tenía grandes dotes naturales y adquiridas, era íntegro y honesto, pero con tan mal oído para la música, que sus detractores contaban que en la mayoría de las ocasiones llevaba el compás a contratiempo y que a sus profesores les era extraordinariamente difícil enseñarle a resolver los más sencillos problemas matemáticos. Este caballero me daba numerosas pruebas de aprecio y en varias ocasiones me hizo el honor de visitarme pidiéndome que le informase de los asuntos de Europa, sus leyes, costumbres, formas de ser y cultura de los distintos países por los que yo había viajado. Me escuchaba con gran atención y hacía coemntarios muy acertados sobre lo que yo decía. Por su rango tenia dos bateadores a su servicio, pero nunca se servía de ellox, excepto en la corte y en las visitas protocolarias, y cuando estábamos los dos solos les mandaba retirarse."

Gulliver demana a aquest home tan estrany que intercedeixi davant del rei perquè el deixi marxar, cosa que fa, tot i que trist, doncs apreciava al nostre amic viatger.

Així doncs, baixen a Gulliver al territori continental, a la seva capital, Lagado, Tot el que allí veu resulta estrany. Terres magnífiques però molt mal cultivades i és que l'afany per canviar-ho tot no sempre és encertat. Feia uns quaranta anys, alguns habitants de Lagado havien pujat a l'illa flotant i quan van tornar a baixar, van retornar amb pocs coneixements matemàtics, però totalment imbuïts de l'esperit voluble de la regió aèria. Aquestes persones van començar a desaprovar tot el que es feia al territori continental i es van dedicar a planificar les arts, ciències, idiomes i oficis sobre noves bases, aconseguint una patent reial per crear una Acadèmia de Projectistes a la capital. Aquesta extravagància es va anar imitant a altres ciutats del regne i ara totes tenen alguna d'aquestes acadèmies que estudien noves formes i regles per l'agricultura, la construcció, la indústria, l'artesania, etc. prometent resultats espectaculars. El problema és que cap dels projectes arriba a realitzar-se i, mentrestant, el país resta sense cultivar, les cases en ruïnes i la població sense aliments.

El conviden a visitar l'Acadèmia, on la quantitat de bestieses que arriba a veure són dignes de ser llegides i que fan venir ganes de reflexionar sobre que la modernitat per la modernitat o sigui, perquè sí, no sempre té que ser bona i que, moltes vegades, si les coses funcionen, no cal canviar-les.

"...llevaba ocho años estudiando un proyecto para extraer rayos de sol de los pepinos, que luego se envasarían en frascos cerrados herméticamente. Luego los dejarían salir en veranos crudos y destemplados para calentar el aire..."

"...un proyecto para transformar el excremento humano en el alimento original, separando sus diversos componentes, extranyendo el tinte que le da la bilis, sublimando el olor y retirando las sustancias producidas por la saliva..."

"...un nuevo métodopara edificar casas empezando por el tejado y trabajando en sentido descendente..."

A l'escola d'idiomes uns professors estudien com perfeccionar la llengua del seu propi país i una de les propostes és abolir completament les paraules. Val la pena llegir tot el sistema ideat per poder-se comunicar.

"Estuve en la escuela de matemáticas, donde el profesor enseñaba a sus alumnos según un método difícilmente imaginable en Europa. El problema y su resolución se escribían en una hoja delgada con una tinta que contenía un colorante cefálico. El estudiante tenía que tragarse esto en ayunas y no tomar durante los tres días siguientes más que pan i agua. Cuando se digería la oblea el colorante subía al cerebro llevando la proposición. Pero hasta ahora el éxito no ha acompañado al sistema, en parte por algún error en la composición o en la dosis y en parte por la perversidad de los estudiantes a quienes resultan de tal modo nauseabundas aquellas bolitas que generalmente las disimulan en la buca y las vomitan antes de que puedan hacer efecto. Y tampoco ha podido persuadírseles hasta ahora de que practiquen la larga abstinencia que requiere la receta"

(Fi de la primera part del post)