Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (segona part)

Doncs bé... vist el rotllo que vaig posar ahir (em va venir un atac d'inspiració) avui crec que he de ser més moderada... A veure si ho aconsegueixo.

Recordem que teníem el nostre amic Gulliver visitant l'Acadèmia i a un munt de savis i persones que treballaven per millorar-ho tot.

Aquesta meravella d'aquí dalt era una màquina que, mitjançant combinacions, produïa frases que, després d'unir-les (un munt d'escribes prenien nota dels resultats) oferiria al món una col·lecció complerta en el saber de les ciències i les arts. (em recorda la màquina de la Pilar Rahola, el TOPICÒGRAF, però més manual... hehehe

Un dels millors trossos del llibre:

"En la escuela de proyectistas políticos pasé un mal rato. Los profesores parecían, a mi juicio, haber perdido el suyo, y fue una escena que me entristece siempre que la recuerdo. Aquellos desgraciados ideaban planes para persuadir a los monarcas de que escogieran a sus predilectos en función de su sabiduría, capacidad e integridad; enseñaran a los ministros a tener en cuenta el bien público, recompensaran el mérito, las grandes aptitudes y los servicios eminentes; instruyeran a los soberanos sobre cuáles son sus verdaderos intereses, asentándolos en los mismos cimientos que los de su pueblo; emplearan a personas capacitadas para desempeñar esos puestos, además de muchas otras cosas, imposibles e ilusorias, que jamás habrían entrado en cabeza humana alguna."

Més endavant, entre unes idees per millorar el Senat diu...

"Disponía igualmente que a cada senador del gran consejo de una nación, una vez expresada y argumentada su opinión, se le obligase a votar justamente en sentido contrario, pues si esto se hiciera así, el resultado beneficiaría infaliblemente al bien público"

Estem en una part del llibre en que cada pàgina aporta quelcom interessant i curiós. Tan sols estic posant una petita part... però deixem-ho ja. Gulliver té ganes de tornar a Anglaterra i per això  ha d'anar a Legado i arribar a Maldonada on hi ha el port. Mentre espera un vaixell que el porti al Japó (a mi aquest detall no em va agradar. Que es connecti la narració amb un lloc real i existent, com és Japó, em fa preguntar que, si hi ha tracte entre japonesos i totes aquestes races de les que estem parlant, el seu coneixement no hauria de ser estrany per la resta d'Europa de l'època... però va, li perdonarem a en Swift)... deia que, mentre espera, va a passar una curta estada a Glubbdrubdrib, o la "Illa dels Mags". El governador és un nigromant que té el poder de fer tornar els morts de l'època que sigui i aquí en Gulliver passa uns quants dies parlant amb personatges històrics de tot tipus (filòsofs, pensadors, polítics, nobles). És un apartat molt curiós.

"Tres reyes me aseguraron que en el transcurso de su reinado jamás dieron cargo alguno a personas de mérito, salvo por error o por deslealtad de algun ministro en quien confiaban, ni lo harían si vivieran otra vez. Me daban como razón poderosa la de que el trono real no podía sostenerse sin corrupción, porque ese carácter positivo, firme y tenaz que la virtud comunica a los hombres era un obstáculo permanente para los asuntos públicos"

Ara bé, el més impressionant de tot el llibre -de moment- és quan, sortint per fi de Maldonada i arribant a Luggnagg es fet allí presoner, hi passa tres mesos i coneix l'existència dels struldbrugs o immortals...

No, no explicaré les característiques ni la forma de vida d'aquesta gent immortal. Ja ho llegireu al llibre... després d'això, Gulliver ja pot seguir endavant i tornar a Anglaterra sense massa problemes... S'hi quedarà per fi? No escarmentarà i voldrà tornar a viatjar?... Això ja ho veurem al proper post! :-)