L'hotel encantat, de Wilkie Collins- Primer bloc de lectura

Tot comença amb una visita al metge, concretament al Dr.Wybrow, molt conegut a Londres per la seva capacitat de fer bons diagnòstics. Un dia de l'any 1860, quan el doctor es disposava a sortir per fer les consultes a domicili, arriba al seu despatx una dona molt estranya. Ell, que va just de temps, mira d'eludir la visita però finalment no se'n pot desfer.

Es tracta d'una dona molt estranya, de poc més de trenta anys, amb la pal·lidesa pròpia d'un cadàver, amb uns ulls grans, negres, brillants incapaços d'expressar tendresa. El motiu de la visita es resum en aquesta pregunta: "Vol dir-me, si us plau, si estic en perill de tornar-me boja?"

Segons els autors del blog Clothes in books,aquesta podria ser la imatge
de la Comtessa Narona

El metge li respon que ell no és psiquiatra, però, tot i així no es lliura de que ella li expliqui una història sobre la seva vida. Ella és a punt de casar-se. El seu futur marit havia estat abans promès amb una cosina seva, una noia tan bona persona que el va alliberar del compromís sense fer cap drama.
Però just feia un dia, la dona havia coincidit amb la ex del seu promès a la qual no coneixia "En posar-me dreta i mirar els ulls d'aquella dona, fits en els meus, vaig sentir un calfred que em recorria de capa peus, una profunda esgarrifança, i vaig començar a tremolar com una fulla, per primera vegada a la vida vaig saber el què era sentir pànic de mort". Està tan nerviosa que ni tan sols espot posar dreta i tot el que hauria volgut és fugir

Aquí veiem els que, segons la meva impressió, són els dos principals personatges de la novel·la: La Comtessa Narona i l'Agnes Lockwood. Tota la resta, per importants que siguin, els veig com a secundaris. L’autor pretén que una representi la bondat i l’altra la maldat. El que ens podríem preguntar és “Quan algú és dolent, quina consciència té de la seva pròpia dolenteria?” i també al contrari: "Una bona persona, sap que ho és?"

En aquest cas, la dolenta seria aquesta dona amb la pal·lidesa d’un cadàver i amb uns ulls incapaços de cap tendresa i la bona la jove a la que el promès ha deixat.

I què passa en el moment en que la bondat i la maldat es troben cara a cara? És com si la Comtessa Narona veiés la seva dolenteria en contrast per la bondat que “emana” d’Agnes Lockwood. La superioritat moral de la primera promesa de Lord Montbarry fa que, tot i que la noia no digui ni faci res d'especial, la Comtessa tingui una mena d’atac de pànic. Aquest pànic és com si tingués por de sí mateixa, del que és capaç de fer. "Els seus ulls innocents descobrien en mi possibilitats de perversió ocultes de les quals no en vaig ser conscient fins que les vaig veure agitant-se en el seu esguard". Fins al punt que, quan Agnes li ofereix el seu flascó d'olor, la comtessa es desmaia. "Aquella dona innocent està destinada a tenir una influència fatal sobre la meva vida".

I bé. Arriba el dia del casament, que és descrit com una cerimònia gairebé trista. I els nuvis marxen cap a Escòcia una petita temporada.

El capítol quart de la novel·la comença amb Agnès -que viu acompanyada d'una antiga mainadera- està a casa seva, estripant les cartes del seu enamorat quan arriba a visitar-la Henry Westwick, germà petit de lord Montbarry i fidel admirador de la noia.

Hem de dir aquí que la família de Lord Montbarry és molt amplia, té un germà casat) (Stephen Robert, la dona del qual, Ella, es molt amiga d'Agnes) i dos de solters (un dels quals, Henry, és admirador d'Agnes). També té dues germanes, una casada, Lady Barbille, i una viuda, Mrs. Norbury.

Quan Henry ja marxa, arriba a la casa la Sra.Ferrari, antiga cambrera d'Agnes, actualment casada amb un guia italià. El home no té gaire feina i a la seva muller no se li ocorre altra cosa que, assabentada que lord Montbarry i la seva esposa volen anar a passar una temporada a Itàlia. En un primer moment, Agnes es queda parada que la seva ex cambrera tingui la barra de demanar-li una cosa així però, finalment, accedeix a que es mencioni el seu nom en una carta que enviaran al lord sol·licitant la feina pel guia Ferrari.

Després d'això Agnes marxa una temporada a Irlanda amb els seus parents i amics Stephen Robert, Ella, i les seves filletes. Però tan sols tornar a Anglaterra s'assabenta que el Sr. Ferrari ha desaparegut i no tan sols això sinó que una serventa dels Montbarry també els va deixar insinuant que l'ambient que hi havia a la casa no era el millor i és que la Comtessa Narona té un germà, el Baró Rivar, que molta gent sospita que no és el seu germà.  El més estrany de tot és que Emily, la dona del guia, ha rebut una carta amb 1.000 Lliures i la nota "Com a compensació per la pèrdua del seu marit". 

Però encara no ha arribat el pitjor. Agnès mira d'ajudar la Sra. Ferrari recomanant-li al seu advocat, Mr. Troy i, mentre estan reunits, arriba el jove Henry Westwick i els dóna la notícia impactant de la mort de Lord Montbarry a Venècia, cosa que deixa molt trasbalsada la pobre Agnès.

Lord Montbarry s'havia fet unes assegurances de vida, així que les companyies asseguradores envien a Venècia uns representants per parlar amb els metges, saber de què va morir, com va estar atès, com vivia... En definitiva, tractar de comprovar que ha estat una mort natural perquè es pugui fer efectiva la pòlissa. Allí bàsicament qui els aten és el Baró Rivar, que els hi ensenya tot el que volen veure (fins i tot el seu laboratori de química, al soterrani) i els dona totes les dades que demanen.

Passats uns dies, la Sra.Ferrari s'assabenta que Lady Montbarry és a Londres i no té altra idea que anar-la a veure a l'Hotel on s'allotja. El seu aspecte físic ha empitjorat molt, va vestida de negre rigorós i la troba ajaguda com una pantera en una actitud flexible sobre un petit sofà verd.

Countess Narone on Chaise, 1953, de Gertrude Abercrombie (1909–1977)
oli sobre masonita 19.68 x 25.4 cm.

La Sra. Ferrari li parla del seu marit, de les 1.000 lliures rebudes, però la comtessa ni s'immuta... fins que, en mig de tot el discurs, a la dona del guia se li escapa que Miss Lockwood havia recomanat al seu marit a Lord Montbarry. Quan la Lady sent això es posa furiosa i comença a cridar tot exigint-li que la porti davant d'Agnes. La pobre dona no sap qué fer però mig obligada, mig espantada, agafen un cotxe fins la casa, dalt del cotxe es queda la Sra. Ferrari i Lady Montbarry baixa.. just en aquell moment, passa per davant del cotxe en Henry Westwick i la Sra. Ferrari li demana que pugi ràpidament a la casa per protegir Agnès.

I, just en aquest punt tan interessant, s'acaba el capítol X... Si teniu curiositat per saber més coses, en pocs dies apareixerà el segon bloc de lectura d'aquesta novel·la... de la qual, de moment, ja he dit prou :-)