dimarts, 29 de març del 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (segona part)

Doncs bé... vist el rotllo que vaig posar ahir (em va venir un atac d'inspiració) avui crec que he de ser més moderada... A veure si ho aconsegueixo.

Recordem que teníem el nostre amic Gulliver visitant l'Acadèmia i a un munt de savis i persones que treballaven per millorar-ho tot.


Aquesta meravella d'aquí dalt era una màquina que, mitjançant combinacions, produïa frases que, després d'unir-les (un munt d'escribes prenien nota dels resultats) oferiria al món una col·lecció complerta en el saber de les ciències i les arts. (em recorda la màquina de la Pilar Rahola, el TOPICÒGRAF, però més manual... hehehe


Un dels millors trossos del llibre:

"En la escuela de proyectistas políticos pasé un mal rato. Los profesores parecían, a mi juicio, haber perdido el suyo, y fue una escena que me entristece siempre que la recuerdo. Aquellos desgraciados ideaban planes para persuadir a los monarcas de que escogieran a sus predilectos en función de su sabiduría, capacidad e integridad; enseñaran a los ministros a tener en cuenta el bien público, recompensaran el mérito, las grandes aptitudes y los servicios eminentes; instruyeran a los soberanos sobre cuáles son sus verdaderos intereses, asentándolos en los mismos cimientos que los de su pueblo; emplearan a personas capacitadas para desempeñar esos puestos, además de muchas otras cosas, imposibles e ilusorias, que jamás habrían entrado en cabeza humana alguna."

Més endavant, entre unes idees per millorar el Senat diu...

"Disponía igualmente que a cada senador del gran consejo de una nación, una vez expresada y argumentada su opinión, se le obligase a votar justamente en sentido contrario, pues si esto se hiciera así, el resultado beneficiaría infaliblemente al bien público"

Estem en una part del llibre en que cada pàgina aporta quelcom interessant i curiós. Tan sols estic posant una petita part... però deixem-ho ja. Gulliver té ganes de tornar a Anglaterra i per això  ha d'anar a Legado i arribar a Maldonada on hi ha el port. Mentre espera un vaixell que el porti al Japó (a mi aquest detall no em va agradar. Que es connecti la narració amb un lloc real i existent, com és Japó, em fa preguntar que, si hi ha tracte entre japonesos i totes aquestes races de les que estem parlant, el seu coneixement no hauria de ser estrany per la resta d'Europa de l'època... però va, li perdonarem a en Swift)... deia que, mentre espera, va a passar una curta estada a Glubbdrubdrib, o la "Illa dels Mags". El governador és un nigromant que té el poder de fer tornar els morts de l'època que sigui i aquí en Gulliver passa uns quants dies parlant amb personatges històrics de tot tipus (filòsofs, pensadors, polítics, nobles). És un apartat molt curiós.

"Tres reyes me aseguraron que en el transcurso de su reinado jamás dieron cargo alguno a personas de mérito, salvo por error o por deslealtad de algun ministro en quien confiaban, ni lo harían si vivieran otra vez. Me daban como razón poderosa la de que el trono real no podía sostenerse sin corrupción, porque ese carácter positivo, firme y tenaz que la virtud comunica a los hombres era un obstáculo permanente para los asuntos públicos"

Ara bé, el més impressionant de tot el llibre -de moment- és quan, sortint per fi de Maldonada i arribant a Luggnagg es fet allí presoner, hi passa tres mesos i coneix l'existència dels struldbrugs o immortals...


No, no explicaré les característiques ni la forma de vida d'aquesta gent immortal. Ja ho llegireu al llibre... després d'això, Gulliver ja pot seguir endavant i tornar a Anglaterra sense massa problemes... S'hi quedarà per fi? No escarmentarà i voldrà tornar a viatjar?... Això ja ho veurem al proper post! :-)

3 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu, aquest fragment que destaques com "un dels millors trossos del llibre" és un dels millors trossos del llibre sens dubte i això tenint en compte que de "millors trossos" n'hi ha una bona colla. Recordo quan proposa que la manera de solucionar discrepàncies entre dos partits rivals seria obrir-lis el cap a un dirigent de cadascun i posar-lis dins la meitat del cervell de l'altre, una manera molt "pràctica" de compartir idees :-DD o quan proposa gravar amb impostos no els vicis sinó les virtuts per fer que tothom tingui ganes de pagar-ne. La ironia que gasta Swift en aquests paràgrafs és genial, és el que vaig dir ahir: Et fa riure però darrere s'hi amaga una càrrega de profunditat que explota de seguida que llegeixes una mica entre línies.
    La part dels fantasmes vinguts del passat és, com dius, molt interessant. Jo hi vaig veur una crítica als historiadors que expliquen la història segons els hi convé a qui mana en cada moment.
    I el tema dels immortals, també em va fer pensar força. Viure per sempre sembla un anhel que tots busquem però és molt important tenir ben clares les condicions, no?. :-)

    Ja t'ho vaig dir ahir, aquest tercer viatge és el que més m'ha agradat. Té molt de suc el text de Swift en aquestes pàgines.

    Et puc avançar la resposta a les teves preguntes del final. Sí, en Gulliver tornarà a viatjar... no recordes que encara ens queda un post de lectura per publicar? :-DDD
    [PS: Avisa'm quan pugui fer-ho ;-)]

    ResponElimina
    Respostes
    1. Holaaaa!!

      Ostres, sí, el tros de partir els caps dels representants de partits rivals en meitats exactes i després intercanviar una meitat perquè cadascú acabés amb mig cervell propi i mig cervell aliè i així poder comprendre la postura de l'altre és brutal!! :-DD

      Podem dir que aquest tercer apartat és tan ple de viatges dins seu que tot és interessant :-))

      Per cert que, tal com tu dius, hi ha moments que fa riure com quan, després d'explicar coses d'aquestes de corrupció deixa ben clar que no està parlant del seu país, la qual cosa encara augmenta el to d'ironia :-DD

      Doncs, bé, com ja sé que ho tens acabat, podries posar el post dijous i així quedarà genial, perquè haurem aconseguit acabar-lo el mes de març! :-DDDD

      Elimina
  2. És clar, aquests defectes són sempre dels altres països (sempre tan estranys), al nostre no passa mai tot això. :-DDD

    D'acord, dijous el tindràs aquí. :-)

    ResponElimina